La violència que es multiplica
Poques hores després que l'home en teoria més ben informat del món decidís respondre a la violència amb més violència, el terrorisme tornava a colpejar Europa. L'atemptat d'ahir a Estocolm ha arribat immediatament després del llançament de míssils ordenat per Donald Trump contra una base militar del règim sirià de Bashar al-Assad i ha afegit una ciutat nova a la llista de capitals europees víctimes d'atacs perpetrats amb vehicles civils. Els terroristes gihadistes han adoptat un ‘modus operandi' precari que no necessita ni infraestructura ni armament, però que ja ha aconseguit imposar la idea que el camp de batalla s'ha estès des del front de Síria fins als carrers de les nostres ciutats.
Encara no sabem com respondre adequadament a aquesta nova forma de terror, capaç de colpejar-nos a la cantonada de casa, als bars on prenem cafè, als centres comercials on busquem esbarjo, però sí que sabem que l'opció militar adoptada unilateralment per Trump ens endinsa en un escenari de majors perills. De moment, la comunitat internacional s'ha dividit entre els que aplaudeixen l'acció bèl·lica nord-americana i els que, com ara Rússia, la condemnem perquè afebleix el règim sirià. Tot plegat ha complicat encara més la possibilitat de trobar una fórmula conjunta per aturar la sagnia de la població civil siriana i l'amenaça d'Estat Islàmic mentre, una vegada més, una ONU titubejant es mostra lamentablement inoperant, bloquejada pels interessos de les grans potències a l'hora de donar legitimitat a qualsevol iniciativa realment útil. Els civils, a Síria o a Estocolm, Berlín o Londres, són les víctimes innocents d'aquesta cadena d'errors en un món més insegur i més imprevisible que mai.
