De reüll
La guerra contra Uber
La tecnologia genera noves maneres de consumir sense intermediaris
El Suprem ha admès a tràmit un recurs de la Generalitat sobre Uber i haurà de resoldre si la firma està subjecta a la normativa de transports i necessita autorització per operar o si es beneficia de la llibertat de serveis d'Internet. Barcelona és una de les poques grans urbs europees on l'aplicació de transport privat no està activa, per la pressió de les administracions i per l'acció de rebuig del sector del taxi. És un debat complex. D'una banda, és evident que la tecnologia genera noves maneres de consumir, prescindint dels intermediaris tradicionals. També sembla evident que un discurs de reducció de la contaminació ha d'explorar noves pautes de mobilitat. El que potser no és tan clar és si Uber és economia col·laborativa, perquè la nord-americana genera uns ingressos no menors (el seu negoci està valorat en uns 70.000 milions de dòlars). Tampoc és tan clar que els taxistes puguin confiar-se que el govern posi traves a la nova competència (es digui Uber, Cabify o de qualsevol altra manera). Per això és bo que una part del sector s'hagi posat les piles amb aplicacions que milloren el servei i amb actituds més professionals, com ara permetre el pagament amb targeta. Però més enllà del que resolgui el Suprem, el que cal és que les administracions, començant per Brussel·les, hi posin llum. La Generalitat es va comprometre a fer els deures per a l'estiu. Ja ho veurem. És important perquè cal assegurar que aquesta activitat tributi, cal garantir els drets dels usuaris, cal generar seguretat jurídica a les empreses i vigilar que la competència sigui lleial.