Serem lliures

Segons el pare del liberalisme clàssic, el filòsof i metge anglès John Locke, conegut com un dels més influents pensadors del Segle de les Llums, va proclamar que en democràcia “l'objectiu de la llei és preservar i perllongar la llibertat!” Una màxima que, dissortadament, no entenen ni apliquen aquells que han estat alliçonats en l'escola del franquisme, com és el cas dels polítics del PP, el PSOE i C's, així com els magistrats del TC i del CGPJ, o els membres de la Fiscalia General de l'Estat. Per ells, la democràcia comporta a la ciutadania “someterse al imperio de la ley”.

Que els dirigents europeus actuals no estan a l'altura, és ben conegut; com tampoc hi estigueren el 1985, en relació amb Espanya, quan van fer els ulls grossos acceptant per bona la discutible transició de la dictadura a la democràcia, ja que l'Espanya borbònica d'aleshores, com la d'ara, mai ha deixat de ser franquista i cada cop s'assembla més a la Turquia d'Erdogan o de qualsevol país on és inexistent la separació de poders i on se sotmeten despòticament els opositors. És per això que, darrerament, l'han catalogat de país tercermundista i un dels pitjors d'Europa, ja que l'establishment elegeix els magistrats del TC per poder judicialitzar allò que caldria resoldre políticament. Amb la qual cosa es produeixen un reguitzell d'ingerències que els permet aplicar o desobeir la llei, segons els convingui. Una infame inèrcia, que també apliquen quan es tracta de normes o lleis provinents d'Europa.

La credibilitat dels governs espanyols, i la de l'actual en particular, és zero, si més no per a la majoria de catalans. Dos exemples ben il·lustratius i recents: 1) Rajoy ve a Barcelona i garanteix unes inversions per a Catalunya, i, una setmana després, el funest Montoro confirma el que tots intuíem: doncs que en els pressupostos d'enguany Catalunya veurà notablement retallades les inversions en infraestructures (?). 2) L'exministre Fernández Díaz, requerit per l'oposició, es presenta al Congrés –fent-se l'ofès i la víctima– negant una vegada i una altra, allò que és d'una evidència meridiana: que el govern Rajoy, a més de corrupte i mentider, ignora el que és la democràcia...

Davant d'aquest trist panorama, els catalans volem –en un 78%– exercir el dret a decidir, malgrat que sigui en un referèndum unilateral (RUI) que –segons les enquestes– al 22% dels ciutadans els és indiferent i no aniran a votar. La resta sí que hi anirem, i el vot es podria distribuir així: més del 55% votaran sí a desvincular-nos d'Espanya; entre un 25 i un 28% dels votants o ja estan satisfets amb l'Espanya en via morta o volen seguir somiant en un federalisme impossible. Els restants, els indecisos (entre el 15 i el 18%), votaran en blanc...