Llegir i rellegir

De tots els plaers individuals, el de la lectura és un dels mes gratificants: només es requereix un llibre i la capacitat d'abstracció suficient per no caure subjugat pels mitjans audiovisuals i les xarxes socials. Segons les enquestes, durant el 2016 un 66,3% dels catalans hem llegit llibres habitualment, un índex que va augmentant cada any, i que el Departament de Cultura i els gremis d'editors i llibreters voldrien situar en un 68%, que és la mitjana europea. Ara bé, d'aquestes persones, només un 26,4% afirmen que llegeixen habitualment llibres en català, la qual cosa significa que més d'un 70% dels lectors de llibres ho fan en castellà. Són dades que no ens han de sorprendre; tot i la catalanofòbia que hem de suportar, no som un país normalitzat i els escriptors catalans n'han de fer mil i una per poder-ne viure. Ara, de publicar, es publica, i molt. Quan es parla de Sant Jordi, els resultats determinen que darrere la festa del llibre hi ha un volum de negoci de 21 milions d'euros i que l'any passat es van vendre 1,6 milions d'exemplars, que aviat és dit. Es calcula que les persones que llegeixen compren una mitjana de set llibres l'any (no de text), i que cada vegada més el nombre de dones lectores supera el d'homes que llegeixen. Arribats a aquest punt i sense perdre el magnífic hàbit d'entrar en una llibreria i passar una bona estona mirant portades i llegint ressenyes fins a arribar a l'autor desitjat, i poder comentar novetats i xafarderies amb el llibreter amic, he entrat en una etapa que valoro més el fet de rellegir, sobretot els autors que m'han agradat pel que expliquen i pel seu ofici, com ara Stefan Zweig; o aquell periodista admirat, Ryszard Kapuscinski; o, perquè a més de ser un gran escriptor era un amic que sempre trobarem a faltar, Miquel Pairolí. Aquesta tria, insuficient, perquè qualsevol selecció és injusta, ja que els universos literaris poden ser infinits, no exclou que hem de tenir ben presents els nous autors, com ara la gironina i multipremiada Alicia Kopf, la companya periodista i poeta Anna Ballbona, o la també periodista Gemma Ruiz. I una darrera recomanació. Aquest és l'any d'Incerta glòria, la monumental obra mestra de Joan Sales. La pel·lícula no li fa justícia, però, ni que sigui per l'excel·lent interpretació de la Núria Prims donant vida a la Carlana, ja val la pena. Però, sobretot, llegeixin el llibre, perquè sempre es bo llegir i rellegir.