El pre-Sant Jordi

Visc amb contradicció la Diada de Sant Jordi. M'agrada l'exhibició pública de (presumptes) bons sentiments enmig d'una orgia de llibres i de roses, però defujo per sistema les multituds. Em meravella que la festa més nostrada tingui aquest aire de transacció fenícia amb molts llibres condemnats a no ser llegits i amb roses sense olor. M'ho miro, això sí, a distància. A les parades hi compro la rosa, mentre que l'adquisició del llibre que acompanyarà amorosament la flor la faig dies abans cercant les darreres hores de tranquil·litat de les llibreries. Aquest any, però, m'hi he trobat gent cridant impúdicament per mòbil. A l'AVE hi ha el vagó silenciós, un concepte que s'hauria d'exportar a les llibreries. Cal reclamar el dret a escollir lectures en silenci. Com a les biblioteques o a Amazon.