Vida breu

“Perquè la vida és breu i l'enginy s'espaventa amb l'alta empresa.” Francesco Petrarca i els 7.785 versos del seu Cançoner, traduït magistralment per Miquel Desclot, i que des d'aquest curs pot lluir i brandar la nostra literatura. Tota una estructura mental i amorosa. 366 poemes, que completen el cicle anual, i aquesta història d'amor i de penediment. Una obra que ha marcat la lírica occidental, i que va influir en Shakespeare, Leopardi, Mallarmé, Ungaretti, Celan, Riba o Foix. Potser també en el més prosaic Poema de Rafael Argullol que ha escrit un poema diari durant tres anys petés qui petés. En català tenim tres traduccions de la Divina Comèdia, quatre versions íntegres dels sonets de Shakespeare, el seu teatre. També amb dues joies de traducció, una del mateix Desclot a Proa, i una altra de Joan Sellent a Núvol, i teníem pendent aquesta incorporació cabdal del Cançoner.

Aquesta idea de la brevetat de la vida que poema Petrarca em fa pensar en la concentració de banderes que s'emboliquen en Sant Jordi. Aquesta gran manifestació cívica, ciutadana i gremial que amb el reclam de llibres i roses mobilitza un país. Tanta mobilització per la compra de llibres i flors ja va fer que els músics, a banda de Santa Cecília, repartissin la seva devoció amb Sant Jordi. Els pastissers no cal dir-ho, que col·loquen una llàntia, o un pastís ad hoc, davant de cada imatge del santoral. Però aquest any fins i tot hem vist com mirant de buscar en el pot de les essències del diàleg, Soraya Sáenz de Santamaría ha vingut a dir que la faran patrimoni de la humanitat. El joc de trens que va prometre Mariano Rajoy no funciona.

I també el pacte pel referèndum instal·larà un miler de punts de recollida de signatures per reforçar la seva exploració. I tantes altres causes i reclams que trobareu. I esperem trobar escriptors, de tota mena, condició i nacionalitat, que prou s'han d'espavilar les editorials. Fem-ho breu, fem-ho fàcil. Que el calendari català tingui només un dia: Sant Jordi.