Una ètica per al futur

El futur depèn de les opcions que es prenen en l'actualitat i, segons quines siguin aquestes, s'està esbossant un futur més clar o més obscur. En aquesta ètica, el futur compta, fins a tal punt que la llibertat d'acció dels presents ha de tenir en compte els hipotètics beneficis o perjudicis que es puguin causar a les generacions de l'esdevenidor.

La reflexió sobre l'herència que deixarem als nostres fills i nets i als nets dels nostres nets no és irrellevant. Partim de la tesi que el món és un do rebut immerescudament, una realitat bella i plural que no ens pertany com a espècie, sinó que hem de vetllar i protegir, emprar amb la deguda mesura i, evidentment, cedir-lo en herència als qui, en el futur, naixeran i viuran en ell.

El mode com s'ha originat el món i l'evolució que ha tingut lloc al llarg dels diferents períodes de la història natural no escau ni a l'ètica ni a la teologia discernir-ho. Massa freqüentment s'han generat malentesos en la història, per causa d'una indefinició dels camps disciplinaris i de les metodologies.

Més enllà de les hipòtesis plausibles, no n'hi ha cap que pugui negar la tesi que el món té un origen en una realitat fonamental que l'hagi causat. No és, doncs, insensat comprendre el món com un do meravellós, com un espai entregat generosament per realitzar-hi l'aventura humana. L'experiència d'aquest do suscita en l'ésser humà admiració i, a la vegada, gratitud. Aquesta gratitud es tradueix en una actitud de respecte, de veneració, d'agraïment a qui l'ha fet possible.

Les generacions futures ens demanaran comptes per les decisions que hem pres durant el període d'història que ens ha tocat viure. Nosaltres ens lamentem, molt sovint, d'allò que van fer i desfer els homes que ens van precedir en el temps.

Molts conflictes sanguinaris s'haurien pogut evitar amb un pèl de seny, d'humilitat, de tolerància i de diàleg. I, a més a més, és veritat. Els critiquem i, a voltes, els repudiem per allò que van fer o deixar de fer; però el passat no podem canviar-lo, perquè és petri i està més enllà del nostre àmbit de llibertat; no pertany a la voluntat. Nosaltres, al capdavall, som la resultant d'aquest passat.

Massa sovint identifiquem les contradiccions i les febleses de les generacions que ens han precedit en el temps, però no som prou conscients per veure aquelles contradiccions que estem gestant en el present i que tindran efectes molt negatius en el futur llunyà. La cura de les necessitats del present no pot hipotecar el futur.

Hem de ser, doncs, curosos amb l'herència que deixem, i vetllar perquè l'escenari del món, les institucions que hi ha en ell i les condicions de vida del dia de demà siguin dignes per al desenvolupament de tots els éssers humans, i no tan sols per a una petita parcel·la.

Una ètica de vertader progrés vetlla pel benestar de tota vida humana, especialment per la dels més fràgils, la d'aquelles persones que, per si soles, no poden subsistir. Cal crear les condicions oportunes perquè aquestes vides fràgils trobin un lloc en el món i puguin desenvolupar-se en igualtat de condicions. El progrés social i moral de la humanitat és incompatible amb polítiques de la vida excloents que no garanteixen igualtat d'oportunitats per a tots, independentment del seu origen i de les seves qualitats genètiques.

Entre els pensadors que han articulat més reeixidament una ètica de les generacions futures, destaca el filòsof d'origen jueu Hans Jonas. En la seva obra fonamental, El principi de responsabilitat, basteix les condicions bàsiques per garantir un futur digne a tot ésser humà a partir de la virtut de la responsabilitat, entesa en un sentit kantià, però substantivament transformada.

Ser responsable, segons aquest lúcid pensador, no significa solament respondre coherentment de les pròpies decisions, assumir els actes lliures i fer-se càrrec de les conseqüències que tenen. És respondre a la crida dels éssers vulnerables que exigeix atenció, disponibilitat, resposta. És responsable –ras i curt– el clam del pobre, de la víctima, de l'innocent, del famolenc, del transeünt, del sensesostre.

Hans Jonas dibuixa un futur fosc i devastat i, a partir d'aquesta prospectiva, argumenta a favor de la responsabilitat. Molts la qualifiquen de catastrofista i, consegüentment, desqualifiquen l'exigència de responsabilitat que se'n deriva. No crec que sigui així. El deure de vetllar pel bé de les generacions futures no pot emergir de la por, sinó del desig de bé que experimentem per elles, de la benvolença que és un dels grans fruits de l'amor lliure i gratuït.