Macron o Macron

Tant de bo en molts aspectes poguéssim aprendre dels processos electorals dels francesos. Porten molts anys vivint en democràcia. Son un poble culta i molt madur políticament amb un distès debat permanent polític que està fora de les quotes de partits en els mitjans de comunicació sobretot audiovisual i al carrer.

Fet que provoca que les campanyes electorals siguin interessants i que puguin quedar plasmats els diferents models de societat amb unes conclusions i anàlisis que fins i tot poden influir sobre el vot.

A França, no existeix com a casa nostre la figura de “tertulià” que sap de tot. Hi ha experts que opinen en els debats sobre temes concrets dels quals en son coneixedors. En el decurs del darrer debat de tots als candidats per la primera volta es va produir l'assassinat de dos policies al centre de Paris que va provocar capgirar el guió i l'espai de temps sobre la marxa del que estava previst sense necessitat de fer consultes a cap junta electoral. A la campanya tampoc hi ha blocs electorals ni res que s'assembli i que s'allunyi dels criteris estrictament periodístics i professionals.

La credibilitat que donen unes eleccions franceses farà que Europa es pugui jugar bona part del seu futur a la segona volta del dia set de Maig. Emmanuel Macron es a partir d'ara la gran esperança blanca per frenar el populisme d'extrema dreta. En els debats i la seva al·locució del diumenge passat és va veure com intenta evitar que el discurs de l'extrema dreta segueixi marcant la campanya. Vol guanyar per si mateix la credibilitat com a líder de la renovació i del canvi sense la necessitat d'haver d'esser el candidat del rebuig al front nacional. De fet, els seus assessors de campanya li han aconsellat i ho està complint al peu de la lletra que mai citi ni digui res ni de Le Pen ni el seu Partit. Un bon exemple que aquí no practiquem.