Gais i còpules a ‘La Riera'

Darrerament el serial sembla una mena de propaganda socialitzadora de l'homosexualitat. Abans de desaparèixer en Claudi, l'heterosexualitat hi era més habitual perquè aquest mascle alfa –que es diu avui– disposava d'una rella llossada pel terraprim i el terragràs, pel guaret i el multiconreu. Ara portem prou capítols com per concloure que ens emeten un curset intensiu destinat a familiaritzar-nos amb les relacions que mantenen els gais, les lesbianes i els/les sinal·lagmàtics. Qui sap, potser està bé que la tele pública ens eduqui en aquest sentit: els que hi entenen expliquen que ningú no és mascle ni femella pur, i que un setanta per cent d'homes i de dones tendeixen –uns amb més aplom que d'altres– a sentir apetència cap a l'altre sexe; però que un trenta per cent sent el desig –també amb més o menys decisió– cap a persones amb el seu mateix pubis. Com que les coses que toquen els humans no són mai aritmètiques, posem que entre aquests trenta i setanta hi hagi una franja de persones sexualment apetents –seguim amb el fil agropecuari– tant de naps com de pomes i tavelles. Ara mateix, un empresari mafiós i una cuinera han decidit de canviar de monocultiu engonàlic; una metgessa està per les noies sense dubtes; un cambrer ha llaurat, ara amb l'empresari, ara amb una estudiant model de relativitat sexual: va començar i va acabar de fer de puta amb la mateixa indolència que si hagues passat una temporada despatxant mongetes, i ha entomat amb tota naturalitat que a la seva no-parella li agradin (també) els homes; ara han matat el personatge, mena d'artefacte surrealista perquè l'actriu parla com si acabés de baixar d'allà mateix on en Manelic tenia el remat, és a dir de la Terra Alta on tot és pur. O no: l'han concebuda expressament perquè del que es tracta és que ens anem fent a la relativització absoluta dels tractes sexuals a base d'endinyar-nos una joveneta suposadament cosmopolita –ha viscut al Japó i no sé on més– encara que faria més per a en/la Pallanga dels Pastorets de Figueres. La sèrie fa anys que apuntala una altra proposta moral: els personatges copulen amb certa assiduïtat segons les exigències dels guions (de passada: cada vegada més pobres). I ja és paradigmàtic que els protagonistes de la darrera nova còpula, quan són inquirits alegrement pels amics i companys de feina, invariablement responen: “Oh, no és res seriós; ens hem de conèixer i (sobretot) hem de parlar...” Bé, res a dir des de tots els punts de vista llevat del costumista: fins fa poc els copuladors in pectore primer es coneixien, després poc o molt parlaven i finalment copulaven. A La Riera repiquen que pot anar, o ha d'anar, al revés: l'apoteosi químicament pura és quan una vaileta queda prenyada per un desconegut amb qui no havia ni intercanviat un mot i es casava, no pas amb ella, l'endemà.