Si no fos per...

Les estadístiques potser són molt útils per conèixer la realitat de les coses, però també s'han d'agafar amb una certa reserva. Ja sabem que si una persona es menja dos pollastres i una altra, cap, estadísticament el consum és d'un per cap. Però hi ha el petit detall que mentre un va fart, l'altre es mor de gana. Alguna cosa semblant passa amb les últimes estadístiques sobre el nivell de renda i el risc de pobresa dels catalans i, més en detall, dels gironins. Segons com s'interpretin són positives, però segons com, tot el contrari. Sembla que la renda anual mitjana per llar ha augmentat prop d'un 5% i s'ha situat en 28.450 euros. A més, el risc de pobresa dels catalans ha baixat del 18,2 al 16,6% de la població, quan al conjunt de l'Estat afecta el 19,6%. Tot plegat, fantàstic, si no fos que... Perquè sempre hi ha un «si no fos...» En aquest cas podríem dir que anem bé si no fos que malgrat l'augment de la renda hi ha més gent que té problemes per arribar a final de mes; si no fos que la renda és un 15,6% menor quan al capdavant de la casa hi ha una dona; si no fos que el risc de pobresa és més alt entre les dones; si no fos que les llars més vulnerables són les formades per un sol adult amb fills; si no fos que una de cada quatre llars no poden pagar-se una setmana de vacances l'any; si no fos que una de cada quatre llars no pot fer front a despeses imprevistes... Ja es pot veure que l'augment de la renda mitjana no ha servit per solucionar problemes que no són nous. Potser sí que durant els últims anys algunes persones, o moltes, han estirat més el braç que la màniga i ara ho paguem tots amb una crisi mai vista. Però com que tampoc no ens servirà de res lamentar-nos, el millor que podríem fer és aprendre la lliçó i a veure si quan parlem de les properes dades sobre renda i risc de pobresa podem estalviar-nos tots els «si no fos...».