L'ànima

Pedro Sánchez ha estat acusat pels propis companys de partit d'estar “comprant militants” i de traslladar-los en autocar d'una punta d'Espanya a l'altra per així inflar la quota d'assistents als seus mítings en les primàries del PSOE. El cas ha estat cínicament batejat com operación caritas perquè als diversos mítings, entre d'altres persones repetides, es detecta la presència permanent d'un home gran amb un aspecte una mica desastrat.

Assistim a una reedició del pacte fàustic: comprar les ànimes. Al llibre El dol de l'origen el sociòleg francès Régine Robin explica que després de la Segona Guerra Mundial un grup teatral de Varsòvia vol representar una obra en jiddisch. Com que aquest idioma ha desaparegut a causa de l'exterminació física dels seus parlants, la companyia decideix llogar espectadors perquè assisteixin a la funció. Al llibre La nueva lucha de clases Žižek explica que, al 2015, els jueus ortodoxos de Nova York van contractar treballadors mexicans perquè es disfressessin de jueus ortodoxos i anessin a una manifestació en contra de la legalització del matrimoni gai. Es diu que en les últimes eleccions en què va concórrer Duran Lleida, UDC, per no punxar en un acte central de campanya, va contractar a corre-cuita una trentena de meretrius d'un macroprostíbul del Maresme, vestides poc adequadament per a un acte democratacristià.

És possible que en aquest mercat de les ànimes ja hàgim fet el salt quàntic de fins i tot comprar, per a nosaltres mateixos, una ànima impròpia. És a dir: assumir i representar un paper que, en el fons, potser no ens convenç; però que per seguretat, per deutes contrets, per por i superstició curricular, acceptem amb resignació callada.