‘Bullying' lingüístic

“Señora, no entiendo nada de lo que dice. Haga el favor de decírmelo en castellano.” D'aquesta manera és com s'adreçava, per la Diada del 25 d'Abril un agent de la policia espanyola a la vicepresidenta de la Diputació de València quan participava en una concentració davant les Corts en demanada d'un tracte just al poble valencià. Què se n'ha fet, dels drets lingüístics? I de l'obligació dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat de complir les lleis estatals, els estatuts d'autonomia i les convencions internacionals que prohibeixen implícitament la discriminació per raó de llengua? Malauradament aquest cas no és únic. Entitats com la Plataforma per la Llengua o la Plataforma pels Drets Lingüístics al País Valencià van recollint, any rere any, denúncies per discriminació lingüística, i el que és preocupant és que la majoria provenen d'agents de la Policía Nacional o de la Guàrdia Civil que, sense cap mirament, vulneren els drets dels catalanoparlants.

Fins fa poc aquests drets eren menystinguts per l'administració –del PP– al País Valencià. Ara, sortosament, les coses han canviat i força. Tant és així que en el govern valencià han recordat al delegat del govern espanyol que hi ha professor de català a disposició dels agents de la policia i la guàrdia civil per aprendre la llengua que parlen bona part dels ciutadans pels quals treballen, recordatori, per altra banda, que ja ha rebut en una altra ocasió.

Davant d'aquestes situacions de bullying lingüístic no queda sinó denunciar-les allà on calgui, reclamar, ras i curt, que es respectin les lleis. Potser ha arribat l'hora de plantejar-se si és necessari sancionar conductes d'aquesta mena, que es reiteren en el temps. La realitat sociolingüística és la que és, i hi ha qui ja hauria d'haver-ho paït. Vist que amb la simple denúncia no hi ha prou, potser més d'un s'ho pensaria dues vegades abans de no fer l'esforç per entendre una llengua que és oficial allà on treballa. És el mínim que es pot demanar.