Les emblemàtiques

Per acabar aquesta petita selecció de temes sobre les places de Girona, avui vull recomanar-vos que observeu amb detall, amb els ulls ben oberts, tres places emblemàtiques. Són la plaça del Vi, la de la Catedral i la de la Independència. Són tres places que pertanyen al conjunt arquitectònic i cultural del Barri Vell i que tenen un índex de visitants força alt durant tot l'any. La plaça del Vi, se la coneix per ser on es troba l'Ajuntament de la ciutat. És una plaça rectangular encerclada parcialment per edificis amb arcades irregulars. L'edifici que actualment ocupa l'Ajuntament, d'estil goticorenaixentista, va ser seu del Palau del General. Ben proporcionat en altura, no ho és en alineació amb la resta d'edificis de la plaça. Al seu davant tretze arcades exteriors i nou d'interiors, no regulars, són el marc de bars i establiments comercials. A la seva esquerra un altre conjunt de dotze arcades exteriors i quatre d'interior, també irregulars, donen sensació de foscor. La plaça forma part dels racons i espais gremials i fa conjunt amb la plaça del Gra i la de l'Oli, i amb els carrers de les Ferreries Velles, les Peixateries, Mercaders i l'Argenteria. Passejar-hi ens trasllada al que era l'antiga vida comercial de la ciutat.

Just a dalt de tot del promontori al qual s'arriba pel carrer de la Força, hi trobem la plaça de la Catedral. Com a plaça no és res de l'altre món. Però quan hi arribes els ulls s'obren de bat a bat i el cor queda encongit per la vista imponent sobre la façana de la catedral i les escalinates, imatge que no té comparació amb cap altra basílica del seu estil. Assegut en una de les taules de la cafeteria Els Arcs, el pes de la pedra imposa i sembla que tot el conjunt t'hagi de caure a sobre. L'observació no escapa a l'amalgama d'estils i volums, tot harmònicament distribuït i equilibrat. Punt d'encontre en els grans esdeveniments com l'exposició de flors, la pujada anual que fan els Marrecs per les Fires, la cantada d'havaneres del grup Terra Endins, la recollida dels passos de Setmana Santa o, simplement, el bullici de turistes durant tot l'any fan d'aquesta plaça un punt clau del centre històric. Delimitada per la Casa dels Pastors, antiga seu de l'Audiència Provincial, l'arc de Sobreportes i la Pia Almoina, edifici dels segles XIII i XVIII i actualment seu del Col·legi d'Arquitectes, són en el seu conjunt la principal expressió de la pedra de Girona. Aquesta plaça fa parella amb la dels Apòstols per l'entrada est de la basílica.

La plaça de la Independència sembla ben bé una plaça major. És una plaça lleugerament rectangular amb 66 arcades entre els quatre porxos existents. Al bell mig, un monument de bronze amb tres soldats que representen la guerra de la Independència, obra d'Antoni Parera, on hi ha la inscripció “A la inmortal Gerona, su hijo Fernando Puig Gibert. 1894”. Una plaça coneguda pels bars i restaurants, algun d'aquests emblemàtics, com ara el Royal, Ca la Marieta i el desaparegut Cafè Gran Via. També és espai per al muntatge de parades per les Fires i per Nadal. Fa parella amb la propera plaça dels Jutjats.

Són places amb història, amb prestància i arquitectònicament envejables que ens permeten entendre el sentit d'una ciutat històrica, comercial i turística, a l'altura de les ciutats europees amb renom i ignorada per aquells que només pensen en la modernitat.