Keep calm
Lesbianes contra la Moreneta
No acabo de veure per enlloc l'heroïcitat de les dues militants d'Arran i el seu vídeo on es besaven, apassionadament, al costat de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, a dins del santuari. Potser és perquè provinc d'una família allunyada del catolicisme i per això em van educar a l'escola laica, però aquesta barrabassadeta em sembla un acte més propi d'exalumnes de les monges passades del que sigui que no pas una acció política i reivindicativa. De debò aquest vídeo és –com, ostentosament, asseguren des de l'organització– una “profanació”? I, en el supòsit que ho sigui, les dues militants han corregut algun risc definible? Perquè, en cas contrari, ja em diran... I, pel que fa al lema del vídeo (“Les lesbianes també estimem, també follem!”), tampoc no sé com interpretar a què respon la reivindicació d'una obvietat.
A mi m'és igual la Moreneta. I n'estic fart, que l'Església catòlica marqui el calendari laboral, arreplegui diners dels impostos que pago, estigui exempta d'alguns impostos i, sobretot, que intenti imposar la seva moral de club privat a la societat en el seu conjunt. Però entenc que vulguin que se'ls respectin els llocs que ells consideren sagrats, com ho fan totes les altres religions. Una església no és el lloc adequat per expressar la sexualitat d'una parella, sigui homosexual o no, com tampoc no ho són el camp del Nàstic, un concessionari Nissan o el Mercadona de la cantonada. No sé si, com diuen a Arran, “el capitalisme necessita l'heterosexualitat per mantenir-nos submises, necessita el matrimoni i la monogàmia, necessita la família nuclear”. Però per tombar, simultàniament, el capitalisme, l'heterosexualitat, el matrimoni (però, no el reivindicaven?) i la família necessiten un miracle que ara ja no és fàcil que se'ls concedeixi. Potser si es fan del Barça...