‘Fika'

Hi ha setmanes que desborden els articulistes d'un dia a la setmana, com ara aquesta passada. Si fos dilluns passat, podríem parlar de l'insult de Zapatero als catalans dient-nos que tenim prejudicis amb Susana Díaz perquè és dona i andalusa. No, senyor Zapatero, no ens cau bé perquè, entre altres coses secundàries, és tan mentidera com vostè. També, és clar, podríem parlar de l'enèsim capítol de la corrupció del PP: el dia que, oh miracle!, dimiteix algú, Esperanza Aguirre. Si fos dimarts, podríem analitzar la trobada de dones poderoses a Berlín, en una cita anomenada W-20 com a paral·lelisme amb el G-20, i del feminisme d'Ivanka Trump inculcat pel seu pare, que, com tothom sap, té un gran respecte per les dones. També podríem parlar de la crucifixió unionista de Lluís Llach per haver dit el que ells ens recorden cada dia: que s'han de complir les lleis. I, és clar, podríem parlar de la corrupció del PP. Si fos dimecres, podríem parlar de la detenció del primogènit de la família Pujol Ferrusola i de l'enèsim escorcoll a casa dels pares. I, és clar, de la corrupció del PP, perquè el partit reconeix que des del 2014 sabien que Ignacio González tenia un compte a Suïssa però que ells no són jutges. Si fos dijous, podríem parlar del front comú de Ciudadanos i el PSOE per frenar la moció de censura de Podemos contra Rajoy. I de la corrupció del PP, òbviament. Si fos divendres, podríem parlar dels assajos de míssils de Corea del Nord o de com Jordi Pujol Ferrusola explica La escopeta nacional al jutge. I de la corrupció del PP, és clar, perquè sort en tenim de Rajoy, que és qui més la combat. I si fos dissabte, podríem parlar dels 100 primers dies de Trump a la presidència dels Estats Units i culpar-lo de tot el que va malament al món per oblidar-nos que abans d'ell no és que el món anés gaire bé. I de la corrupció del PP, és clar, perquè, si no, no és un dia complet.

Però mentre escric això és diumenge i demà és dilluns (i és festiu i celebrem el Dia del Treball). Hi ha setmanes que potser el que demanen és una pausa, un respir, una petita desconnexió. Diguem-ne fika. Què vol dir fika, em diran probablement molts de vostès? Fika és una paraula sueca per definir una pausa en la jornada laboral en què es pren cafè o te i es mengen pastes mentre es parla distesament de qualsevol cosa. I, segons els coaches, psicòlegs i gurus en recursos humans, és la clau per explicar la productivitat, l'eficiència i la satisfacció dels treballadors suecs en la resta de la jornada laboral. Ja poden comptar que el fika és la recepta de moda dels entesos per a les empreses d'aquí. Jo no puc evitar pensar que hi ha una confusió. La clau no és que el fika ajudi a treballar bé, és que quan es treballa bé la pausa es posa de meravella. Bon Dia del Treball!