Opinió

Tribuna

Els esperits, encara

“Fins en casos de conflicte prebèl·lic els governs, ultra el parer dels estrategs, han demanat el dictamen dels endevins!

De vegades veiem anuncis, a la premsa i en programes de televisió, de persones que s'autoanomenen vidents, i que prediuen el vostre futur, us prometen la salut o asseguren que us donaran notícies dels vostres estimats difunts, perquè ells o elles –les persones amb dots d'endevinació i visió ultraterrenal– poden establir contacte amb els esperits. Són legió: s'anuncien per internet, no tan sols en anuncis individuals, sinó que ja hi ha agències especialitzades que ofereixen als vidents un lloc en els seus arxius per tal de facilitar-los la difusió, o sigui que són agències de publicitat dels vidents clients seus per tal que aquests puguin, a llur torn, conquerir nous addictes.

Per tal de no rebre una allau d'ofertes de vidents deixo dit des d'ara que no he sentit mai –però que mai, entenen?– la necessitat de recórrer a un endeví, ni em sembla que als meus molts anys caigui en aquella temptació; només, per fer barrila, en temps de passejar amb la xicota, molts anys enrere, en alguna barraqueta de fira, havia posat una moneda en una capseta, per tal que l'ocellic endevinaire –em sembla que una cadernera– sortís de la capseta i em lliurés amb el bec un paperet amb el meu futur: s'anomenava El Pajarito de la Suerte. Així vaig fer una col·lecció força variada de futurs, tots amb asseveracions de tipus general: “T'espera una sorpresa”, “Algú desconegut et farà un regal”, “Veuràs meravelles a tu reservades”, “Un cor ardent pensa en tu”...

Darrerament he trobat a la bústia la propaganda d'un tal “Maestro Vidente” (amb el nom, hores de visita i telèfon). Avanço que un conegut m'ha assegurat que el dit endeví, mag o vident, té clientela fidel, l'especificitat de la qual no puc precisar, però sospito que aquells clients deuen ser o persones atemorides, o de molta desesperació. Puc assegurar que els serveis que l'esmentat mestre desplega són llaminers. Tradueixo el text castellà, incloses les faltes de construcció: “Gran autèntic vident mèdium sanador (curandero). Amb poders naturals enorme experiència en unir amors impossibles dotat d'un do hereditari altíssim i poders. El teu futur no admet cap dubte, ajuda a resoldre tots els problemes sentimentals, recuperar parelles de promesos, i de separats, atura divorcis, retira l'amant sense fer-li cap mal ni efectes secundaris, potencia sentiments, retorn immediat de la persona amada, neteja les males vibracions i el mal d'ull, potencia sexualitat, treball, negoci, sort, depressió, problemes familiars, conservar lloc de treball, atreure clients, etc. Fa miracles, resol casos molt desesperats amb rapidesa i eficàcia, resultats positius. En tres dies 100% garantits desplaçaments possibles i treball a distància.”

Serà per a molts lectors inexplicable que hi hagi qui, cegament i pagant tarifa, vagi a fer ús dels serveis d'una persona amb tals poders. Doncs les estadístiques ho diuen. Fins en casos de conflicte prebèl·lic els governs, ultra el parer dels estrategs, han demanat el dictamen dels endevins! Els particulars, per apuntar-s'hi, cal que creguin en estranys rituals, el tarot, màgia i bruixeria, a més d'habitar un univers fetiller i hipnòtic, ple d'esperits estranys, benèfics o malèvols. Els estudis assenyalen que estem en una època de trontoll espiritual, d'inseguretat genèrica i difusa, i una determinada gent, i no pas sempre analfabeta, recorre a endevins, mèdiums i sanadors. Aquest maestro que se m'ofereix deu tenir aspiracions a superar de molt el consultori sentimental de la senyora Francis, emès per la ràdio, que moltes persones grans recordaran; va durar de 1947 a 1984. Déu n'hi do d'aquell programa radiofònic; recordem que darrere el nom “Consultori d'Elena Francis”, amb què s'anunciava l'espai radiat, s'hi amagava, ultra una empresa de cosmètics, un equip de persones (un sacerdot, un advocat i un psicòleg), dirigides per un periodista molt treballador; aquell equip escrivia les respostes a les preguntes de les radiooients, quasi totes de tipus sentimental, i ho feia seguint una pauta moral pròpia del règim de la postguerra, molt conservadora, que preconitzava la submissió i paciència cristianes per a la dona. Això era revisat pel capellà de l'equip. No els calia recórrer a endevins ni mags. Es conserven 70.000 cartes del programa.

Els polítics d'avui recorren a la màgia? Li fan cas? Embolica que fa fort!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.