Fets de Maig

Era la primera setmana de maig del 1937, ara fa vuitanta anys. Orwell havia arribat a Barcelona de permís després de gairebé quatre mesos a les trinxeres del Front d'Aragó, just a temps per viure en directe els enfrontaments pels carrers de Barcelona entre les mateixes forces republicanes de la rereguarda. El que va passar aquells dies es coneix amb un curiós eufemisme –“els Fets de Maig”– per no haver de dir, suposo, que va ser una guerra civil dins la guerra civil. La tensió ambiental prèvia a aquell episodi nefast era tan evident que a Barcelona –la ciutat símbol de la revolució i l'antifeixisme, la “segona Moscou”– s'havia suspès la manifestació del Primer de Maig per evitar enfrontaments. Al cap de tres dies esclatava tot: el xoc frontal entre la pulsió llibertària d'uns i la pulsió autoritària dels altres que ha conviscut de sempre a l'ànima de les esquerres es representava apilonant morts al carrer. L'escriptor anglès va viure aquella nova Setmana Tràgica des del terrat del Poliorama, on l'havien enviat per protegir la seu del POUM que era just al davant, a l'altre costat de la Rambla. Des d'aquella talaia inesperada va poder contemplar l'aixecament de barricades (per motius diferents dels del 36) i reflexionar sobre “la follia de tot plegat”. Els centenars de morts; el segrest, tortura i assassinat d'Andreu Nin per agents soviètics; la supressió del POUM; el retorn de les competències d'ordre públic al govern central i etc. ens recorden les enormes tensions internes que patia l'estratègia republicana i, per descomptat, l'allargada ombra del sinistre Stalin que no podia tolerar les valents denúncies de Nin a La Batalla contra les purgues de revolucionaris de primera hora que es perpetraven a Moscou. La ressonància d'aquells “fets” ha acabat esdevenint universal perquè són a la base del relat d'Orwell Homenatge a Catalunya, i estan vinculats directament a la força moral que el va portar a escriure Mil nou-cents vuitanta-quatre, probablement la novel·la política més influent del segle XX.