De reüll
Feina feta no té destorb
Qui paga, descansa. O, en el cas de Mariano Rajoy, obrint la caixa forta es garanteix la tranquil·litat d'allargar la legislatura al marge dels xous del PSOE o de Podem. Perquè entremig de les baralles entre uns i altres i entre ells mateixos, el PP ha aconseguit colar els comptes al Congrés. El primer objectiu ha estat possible estenent un xec al PNB i ara tornarà a rascar-se la butxaca perquè amb el vot de Nova Canàries pugui dir: habemus pressupostos. Tot plegat revela que quan convé, s'invalida automàticament la teoria de les arques de l'Estat buides i, sobretot, delata que hi havia una majoria alternativa que feia innecessària l'abstenció del PSOE a la investidura. Rajoy, però, se'n riu del mort i del que el vetlla. A banda dels incompliments catalans, ha fet gruar els territoris amb un finançament que mai no arriba –deixant que es barallin per un grapat d'euros– i ha tibat tant la corda socialista que qui sap si mai es refaran del “no era un sí”. Amb el PSOE Rajoy va voler ratificar-se en la presidència i amb la nova majoria podrà fer la viu-viu. I els comptes del 2017 són ara el millor aval, perquè si no n'aprova cap més, haurà governat més de dos anys amb un únic pressupost. Amb els del 2019 no hi compta, és any de municipals i autonòmiques. I segurament també de generals. I per acabar de deixar amb un pam de nas tothom és capaç de repetir com a cap de cartell perquè amb tant tràfec no haurà tingut temps de buscar-se cap relleu.