La presó provisional no és una norma, és una excepció

L'Audiència de Barcelona va ratificar ahir la ja prou polèmica decisió del jutge del cas Millet de mantenir en llibertat els dos principals implicats, Fèlix Millet i Jordi Montull. El tribunal coincideix amb el jutge Juli Solaz que no hi ha ni risc de fugida ni de destrucció de proves, els dos arguments principals que poden justificar una mesura tan severa com és la presó preventiva. D'aquesta manera queda denegada la petició de la fiscalia, que demanava l'empresonament de Millet i Montull deixant-se portar pel clam social que lògicament desconeix els principis jurídics pels quals la presó provisional no ha de ser ni pot ser mai una norma sinó una excepció. La llibertat és un dret fonamental que només l'autoritat judicial pot privar sempre que es donin les condicions estrictament necessàries i justificades, ja sigui risc de fugida o de destrucció de proves. Més enllà d'aquests supòsits objectivables, la legislació no preveu cap altre factor determinant per empresonar preventivament algú, encara que la fiscalia, en un gest que no s'entén, pretengui, ni que sigui amb insinuacions, recuperar la figura de l'alarma social per justificar la seva petició. Posar algú a la presó perquè el seu cas ha tingut més o menys ressò mediàtic suposa una frivolitat que sortosament des de l'any 2003 va ser exclosa, tot i que la fiscalia sembla oblidar-ho quan li convé.

La gravetat de les acusacions contra Millet i Montull és evident i ningú la nega, però no es pot pretendre que comencin a pagar pels seus delictes sense ser jutjats. El que cal reclamar és una bona instrucció del cas perquè el dia del judici no quedin escletxes ni dubtes perquè la sentència sigui exemplar.