Pla V

Poc abans del 9-N, una senyora d'Olot em va dir, abrandada i indignada en una manifestació independentista, que res ni ningú li impediria votar, peti qui peti, encara que hagués de dipositar la papereta en una tassa de vàter. La broma escatològica, tant del gust català, denota la determinació per exercir el dret a decidir. El procés és com un llangardaix: si li tallen la cua, en surt una altra. Si inhabiliten un cap, en creixerà un altre. I si persegueixen una empresa perquè no fabriqui urnes per al referèndum, en trobaran si cal a l'estranger o més enllà, a l'espai sideral, que diria Margallo. Si decau el pla A, s'aplicarà el B, i si no el C, i probablement es recorrerà tot l'abecedari fins arribar a la V –no de vàter– de votar.