Els pigots

Dels pigots hi ha qui en diu picots perquè fins i tot els noms acaben canviant o perdent-se. Però encara s'ha anat perdent més la creença que diu que, quan el pigot canta pels alts, assenyala pluja, mentre que, si canta pels torrents, indica que farà vent. I després hi ha en Carles, un meu amic que corre amb mi i que corre el perill de perdre tot el que té al seu hort i a la barraca. La barraca l'ha hagut de tancar amb triple pany. L'hort i els fruiters del voltant és més complicat. Va perdent les cireres perquè els estornells hi arriben molt abans que ell. I els primers enciams, perquè els hi arreplega el primer que passa. De moment, les tomates fan l'orni amb la primavera que anem tenint, convulsa com la França de Macron, com la Unió Europea post-Brexit, com la Catalunya que vol, però que no deixen votar, o com l'Espanya que diuen que és democràtica i no corrupta. Aquests dies el meu amic estava a punt de perdre les ametlles perquè, mentre anava esperant que es fessin, competia contra els pigots. Inútilment. Ells són molts més, no tenen horari i no els cal esperar que madurin per atacar-les. Ha tingut sort. Van fer un reportatge a la tele on deien que, a França, veient que els pigots foradaven els pals de telèfon i els feien caure, han ideat un sistema per protegir-los. Enganxen un pigot de fusta a cada pal. Quan els veuen, ni un pigot dels que volen i mengen ametlles gosa anar-hi. Ell ha fet el mateix a cadascun dels seus ametllers. Dòmino! De moment, només hi té pigots de fusta i les ametlles creixen. I jo ara penso: com reaccionarà un demòcrata espanyol, quan vegi que a Catalunya hi ha urnes aquest setembre? Voldrà matar-les amb l'insecticida de la Constitució? Les protegirà com els francesos els pals de telèfon, per tal que els catalans puguem votar i comunicar què volem?