Llenguatge corromput

Els que per motius professionals vam seguir la compareixença televisada del ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, a la comissió del Congrés vam poder comprovar fins a quin punt els populars xipollegen, no només en la corrupció dels seus càrrecs, sinó també en la corrupció del llenguatge. El clímax d'aquesta impúdica exhibició de demagògia va arribar amb la intervenció de la portaveu del grup popular, María Jesús Moro. En aquests casos, la intervenció del diputat o la diputada afins al ministre sol ser, per raons evidents, la part menys interessant i més previsible del debat. Fer de teloner del ministre és un paper una mica ingrat, que sol consistir a agrair de manera pomposa la generositat que ha tingut el compareixent a l'hora de donar la cara i aplaudir amb efervescència servil les seves explicacions. María Jesús Moro, que a més és jurista de formació, no va tenir cap problema a l'hora d'assumir aquesta mena de sacrifici escènic, fins i tot va semblar que s'hi trobava a gust. “Cal que recuperem l'ètica; això és una nova inquisició, la cacera d'unes bruixes que no existeixen”, va replicar la diputada popular sense envermellir de vergonya després que els representants de tots els grups parlamentaris –inclosos els manyacs diputats de Ciutadans– critiquessin les ingerències acreditades d'alts càrrecs del partit i de la fiscalia en els processos oberts contra la corrupció a la Comunitat de Madrid.

Al govern espanyol no el preocupa que es coneguin les maniobres per entorpir les investigacions que el perjudiquen, sinó la filtració dels casos. És a dir, que la ciutadania apàtica s'acabi mobilitzant en contra seu i acudeixi a la propera cita electoral per treure'ls del poder. Per això, han arribat a plantejar la possibilitat de sancionar els mitjans que gosin publicar-ho. Matar el missatger és la temptació més fàcil dels sistemes totalitaris. Mentrestant, no tenen cap mania a l'hora de corrompre fins i tot el llenguatge.