Ara torno
La confessió
Aquest no és un relat basat en fets reals, és real segons la confessió del seu protagonista. Esteban Cuesta era un infermer que tenia un càrrec en el PP local i exercia d'alcalde pedani de Benimàmet. L'any 2004, el vicepresident de la Diputació de València i president de l'empresa pública Emarsa (gestionava la depuradora de València, la segona més gran de l'Estat), Enrique Crespo, li va oferir el càrrec de gerent d'Emarsa. Cuesta es va veure una mica superat en les seves capacitats. “Li vaig dir: ‘Home, no en tinc ni idea.' Jo no tenia formació econòmica ni de gestió de l'aigua. Ni la tinc ara”, va explicar Cuesta dijous passat en el judici. Però el van convèncer perquè acceptés: “M'ho vaig agafar com un repte. En el PP només es podia accedir a millores polítiques de dues maneres: quan un càrrec important posava algú que creia oportú per a un lloc o per enxufisme polític.”
El sou de Cuesta a Emarsa era de 93.000 euros, però aquest salari es va convertir aviat en un complement dels veritables ingressos. Com ho va aconseguir? Fent cas dels seus superiors. La depuració d'aigües residuals genera llot. I el tractament d'aquest llot va ser una font de diners. Com? El preu mitjà del tractament de llot és de 18 euros per tona. Doncs Emarsa va pagar a les empreses concessionàries del servei un preu de 42 euros la tona. L'excedent de preu se'l repartien Cuesta, Crespo i els llavors alts càrrecs de la conselleria de Medi Ambient Juan José Morenilla i Ignacio Bernácer. I també servien per pagar actes del partit. Els ingressos extres també provenien d'altres comissions i sobrepreus en obres i contractes de manteniment: subministraments informàtics, cursos de formació, plans de comunicació, certificacions de qualitat, etc. “Al principi em portaven els diners en efectiu, després me'ls ingressaven en un compte corrent i al final em donaven targetes de crèdit. Jo en feia quatre parts. Me'n quedava una i repartia les altres tres en sobres. A vegades els els donava en un lavabo. Per avisar-los que havíem de quedar els enviava un missatge que deia: ‘Han arribat els camions'.”
Aquest cas va durar fins al 2010, l'any que Emarsa va entrar en liquidació per un forat de 17 milions d'euros. “Se'ns en va anar la mà i vam agafar fins al colze”, confessa Cuesta, que ha demanat “perdó” i ha dit que se sent “millor” després de confessar.
No li donaré les gràcies, però és bo saber exactament com les trames de polítics, tècnics i empresaris han saquejat les arques públiques. El problema, sovint, són les argúcies legals i els encobriments, com passa en casos com Gürtel o Bárcenas o el dels ERE. És en casos com aquest d'Emarsa que podem conèixer veritablement qui i com governa a Espanya.