França com a símptoma

El resultat de les eleccions presidencials a França ha representat una certa tranquil·litat per a la majoria de la ciutadania francesa i també europea, però faríem malament si consideréssim que tots els reptes que té França i la UE estan superats. Està molt bé que, després dels ensurts del Brexit i de les eleccions presidencials dels EUA, s'hagin obtingut uns resultats més esperançadors, pel que fa als interessos de la integració europea, en les eleccions als Països Baixos i a França. En un símil futbolístic, és com si anéssim dos a dos, però que els dos darrers gols els haguéssim marcat els europeistes, que vol dir que el partit s'ha posat a favor nostre, i més encara amb les eleccions legislatives a França i Alemanya a la vista, que poden representar guanyar el partit. Però, encara que sigui així, seguint amb el símil esportiu, guanyar aquest partit no vol dir guanyar la lliga, o sigui, vèncer totalment l'euroescepticisme i l'antieuropeisme. Per guanyar la lliga de l'europeisme es requereix molta voluntat i solidaritat política, voluntat d'anar junts i capacitat de canvi i de reformes que garanteixin que l'equip estigui preparat per afrontar partits difícils, que vol dir disposar de governs responsables, valents, compromesos i amb capacitat per treballar plegats, anteposant els interessos comuns per sobre dels particulars, i també requereix que el públic, els seguidors, facin costat a l'equip, i això només passa si hi ha bons resultats i sintonia entre l'equip i l'afició –entre els governs i la ciutadania, per entendre'ns–. Així, passant a la realitat política, el bon resultat de les últimes eleccions a França ha d'anar seguit de reformes econòmiques, polítiques i socials, en l'àmbit dels estats i també comunitari, que garanteixin una Unió Europea més equilibrada que limiti les desigualtats econòmiques i que recuperi la part de la societat que ha quedat fora del sistema i que se sent marginada. I també que millori la connexió del projecte europeu amb la ciutadania, perquè sense el consens de les persones no es pot fer res de bo en democràcia, i menys al segle XXI. Els Països Baixos i França han marcat el camí, però s'ha de consolidar, i és que la democràcia i la llibertat, dos béns molt preuats, no són gratuïts, i això s'ha d'explicar a les generacions joves, que sovint es pensen que ja està tot aconseguit, perquè, de fet, és el que han vist sempre, però els que hem viscut temps foscos i privats de llibertat sabem que no és així, i sabem que s'ha de treballar constantment per mantenir l'espai de pau, de democràcia, de llibertat, de benestar, de tolerància, de solidaritat i de respecte als drets humans i a les minories que hem tingut en els darrers anys a casa nostra i a la Unió Europea, i que, de fet, són els valors que s'associen a l'Europa que estem construint. Si treballem en aquesta direcció, si treballem plegats, vencerem les pors que avui ens envaeixen i farem l'Europa de tots, l'Europa de la llibertat i del respecte. No malbaratem el somni.