De set en set
Renda social i treball social
Aquests dies han coincidit l'acord per l'aprovació d'una renda mínima garantida i la publicació d'un ampli reportatge del setmanari l'Econòmic ( www.leconomic.cat ) sobre el futur de l'ocupació. L'una i l'altre estan relacionats perquè sembla evident que, ja avui, calen mesures polítiques per corregir les tendències de l'economia i redistribuir la riquesa de manera que s'evitin exclusions. Es tracta de no haver de triar entre afavorir les persones o afavorir l'economia, sinó de fer-les compatibles i de corregir els efectes nocius sobre les unes o sobre l'altra.
Però mentre aquest estat de les coses va venint també és bo que, des del camp de la política, s'estimuli la co-responsabilització. Una societat més justa i solidària no serà la que es limiti a subsidiar els seus ciutadans sinó la que aconsegueixi responsabilitzar els perceptors sobre el deute moral que tenen de correspondre a aquest esforç. Actualment, el subsidi d'atur i altres ajuts de renda bàsica s'aturen en el capítol dels drets i defugen entrar en el de les obligacions, que per ara són simples condicions administratives. I seria convenient, per a la salut democràtica, que qualsevol prestació facilitada des de fons públics requerís una correspondència en treball o servei en benefici de la comunitat. I si tenim dubtes, preguntem-nos per què l'empresa privada pot marcar el ritme de l'economia i del mercat de treball i l'Estat no pot crear ocupació pública per corregir els desequilibris.