Mar eixerida

Fa 2.000 anys la gent de les costes catalanes que navegava per aigües compreses entre el Rosselló i Alacant en sabia molt de traginar en vaixells al servei d'un comerç que els romans potenciaren. Coneixien tècniques avançades d'arquitectura naval. En els topants laietans del Besòs i el Llobregat hi havia experts en la fabricació d'àmfores adaptades a les embarcacions que duien vi cap a Narbona. Tot això ho mostra fins al 2 de juliol el Museu d'Arqueologia de Catalunya en l'exposició Navegants d'aiguamolls. És el resultat d'unes excavacions del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya. Han tret del fons del mar del Port de la Selva secrets fascinants de naus enfonsades vers el segle I aC. El museu ha reconstruït amb maquetes i elements interactius aquell univers d'artesans, navegants i comerciants. A les llacunes, aiguamolls i rutes de cabotatge hi havia un tragí intens que l'exposició convida a imaginar. La Mediterrània Catalana, tal com l'anomenava Pierre Deffontaines, ha estat des d'aleshores una mar feinera, eixerida. La romanització va teixir-hi una xarxa de fils nuats per la llengua neollatina que s'anava formant, amb una retícula de malles històriques, culturals, econòmiques. El tarannà comercial germinat en època iberoromana va atiar a l'edat mitjana l'ambició talassocràtica de la Corona d'Aragó. Però també va aportar instruments mercantils de prestigi universal com el Consolat de Mar; i, des del segle XVIII, la sòlida tradició catalana en escoles de comerç internacional.