Eugeni Gurnés: quan un poble fa justícia

El 7 de maig de 1943 el sindicalista i exalcalde llagosterenc Eugeni Gurnés va ser afusellat al cementiri de Girona, tancant la llista de represaliats pel franquisme. Gràcies a la feina de la seva neta Eugènia Riera s'ha pogut restituir el seu bon nom i, aquest mes de maig, l'Ajuntament de Llagostera li ha dedicat una plaça i dissabte passat es va presentar el documental Eugeni Gurnés, sumari obert de Joan Roura, de Kinema Grup. En el mateix acte, també es va presentar el llibre Entre dictadures, Llagostera 1923-1943, de Jordi Bohigas, amb el qual l'autor va guanyar la beca Esteve Fa Tolsanas, precisament quan fa vint anys de la mort d'aquest humanista i activista que va deixar una gran petjada. Encara no fa un any Mercè Carbó i la mateixa Eugènia Riera van publicar La veu silenciada, on s'explica tot el viacrucis de la família d'Eugeni Gurnés, des del mateix dia de l'afusellament, quan la seva dona, Carme Mascort, li va posar una llauna de sardines a la butxaca per al dia que es pogués recuperar el cos, fet que es va produir el 14 d'abril de 1977. Al cementiri de Girona ja hi havien executat Llorenç Gabarrón, Florentí Homs, Josep Payret, Enric Peraferrer, Pere Ponce, Jaume Prim, Francesc Valls i Josep Lloveras, mentre que un nombre indeterminat de llagosterencs que havien anat a la guerra es donaven per desapareguts o morien a les presons, com ara Josep Creus, a Girona, i Conrad Soler, que va morir a la presó de Saragossa, i altres com Joan Mascort, Emili Puigmolé i Francesc Llagostera que van morir als camps de Mauthausen-Gusen. Com és sabut, els primers mesos del cop d'estat de 1936 van ser nefastos i al terme de Llagostera comitès vinguts de fora van matar-hi quatre capellans. A Gurnés se'l culpava d'aquestes morts, quan hi havia testimonis que no hi havia tingut res a veure, però l'obcecació d'alguns convilatans per exemplificar amb el seu cas el va portar a la mort. El documental de Joan Roura, que inclou una quinzena d'interessants testimonis i culmina una feina de recerca remarcable, i que ha estat finançat per l'Ajuntament, s'acaba amb unes imatges d'un grup de llagosterencs fills i filles dels dos bàndols de la Guerra Civil que es retroben al voltant d'una taula per parlar i cicatritzar les velles ferides.