Una nit que no fa estiu

La nit abans que el Barça jugués el darrer duel de la lliga, sense cap miracle que li deixés olorar el títol. La nit abans que Pedro Sánchez reaparegués eufòric per passar la mà per la cara a un aparell socialista que en els darrers mesos l'ha fastiguejat tant com ha pogut. La nit abans que Televisió de Catalunya emetés un 30 minuts que encara ens va obrir més els ulls –si és que això és possible, a aquestes altures i sobre aquest tema– sobre l'anomenada “operació Catalunya”, la conspiració policial contra el procés sobiranista. La nit abans de tot això i de molt més, d'aquestes grans coses que van ocupar els titulars principals dels mitjans de comunicació, vam decidir que aniríem a veure museus. Sí, perquè aquella nit, la del dissabte 20 de maig, les portes dels museus d'arreu del país i d'arreu d'Europa estaven obertes, en una nova edició de la Nit dels Museus, una iniciativa promoguda pel Consell d'Europa en què obren al públic fins a la matinada i hi ofereixen activitats d'oci i cultura, sense que els usuaris hagin de passar per taquilla. Doncs anem a veure museus, van pensar milers de catalans, que van fer que els equipaments museístics de tot el territori fessin més goig que mai. Els escolars i el turisme són els que aguanten molts d'aquests centres, fora dels grans, grans, que tenen uns bons registres d'assistència. Nosaltres també, quan som els turistes estrangers, anem a visitar museus de fora que segurament no hauríem visitat mai si els tinguéssim al costat de casa. I, mira, aquí, si una nit ens diuen que no haurem de pagar entrada i que ens entretindran amb alguna activitat cultural, hi anem. I ni ens passa pel cap que per quatre rals els podríem gaudir la resta de l'any. Gaudiu-los, que tenen moltes coses a aportar-nos individualment i col·lectivament. Tant o més que el Barça, que Pedro Sánchez o que unes operacions policials fora de guió que manipulen, amenacen i fan filtracions interessades.