La lliçó de Pedro

Un dels cofundadors de Twitter, Evan Williams, ha demanat disculpes pel paper que va tenir aquesta xarxa social a l'hora de fer popular Donald Trump i ajudar-lo a arribar a la presidència dels Estats Units. Unes declaracions lamentant el paper de l'eina que ell va crear amb Jack Dorsey, Noah Glass i Biz Stones, que Williams ha fet, curiosament, a un diari tradicional, el New York Times. Però el cofundador de Twitter ha anat més enllà i ha posat en dubte la seva idea que “si tots podíem parlar lliurement i intercanviar informacions i idees, el món es convertiria en un lloc millor automàticament”. Bé, és el mateix dubte que expressava ahir al seu editorial el diari El País. “La victoria de Sánchez no es ajena al contexto político de crisis de la democracia representativa, en el que se imponen con suma facilidad la demagogia, las medias o falsas verdades y las promesas de imposible cumplimiento.” És un paràgraf digne d'anàlisi. Perquè si bé és veritat que molts hem lamentat la victòria de Trump o del Brexit, no deixa de ser elitista pensar que la democràcia està en crisi només quan la gent vota el que a tu no t'agrada i tenir la temptació de tornar als temps del despotisme il·lustrat perquè la gent no sap distingir la informació correcta. Les noves tecnologies han canviat el món en molts sentits, la nova Roma és Silicon Valley, la nova religió té per Déu Steve Jobs. I tot això té avantatges i inconvenients. I, en tot cas, hem d'aprendre a gestionar-ho. Però és un fet que la informació i, per tant, la creació d'opinió, ja no funciona verticalment. Les coses ja no es decideixen en un despatx ni en els editorials d'un diari. I que guanyi el Brexit o Trump (o Sánchez o els partidaris d'un referèndum) no ha de provocar una regressió. Ha de fer pensar per què la gent vota el que vota o vol el que vol. I posar-hi solució, si és el cas. Perquè, malgrat els riscos, a mi em sembla molt més democràtic i, per tant, just, aquest món, que el de la lògica de l'era industrial.