De reüll
El poder dels estibadors
Potser caldria no oblidar els efectes d'una vaga d'estibadors en l'economia
A pesar dels contactes entre els sindicats dels estibadors i la patronal Anesco (que ara pot despenjar-se de les converses), l'amenaça de vaga plana sobre els ports. En realitat és una amenaça que ja s'ha anat paint, perquè les empreses transitàries, les que mouen els contenidors pel món, ja fa mesos que suporten jornades de “rendiments inferiors als habituals”, l'eufemisme que s'ha repetit dia sí dia també als ports. Els estibadors estan enfadats. El PP, després d'anys de no fer res tot i conèixer el problema que li venia a sobre, finalment ha tirat endavant el decret que liberalitza el sector amb el suport del PNB i Cs entre altres i l'abstenció del PDeCAT. La liberalització, imposada per Brussel·les, posa fi a una situació insòlita en una economia de lliure mercat, on les empreses no podien decidir a qui contractaven, i on el nepotisme s'havia estès en una professió absolutament tancada, dura, però molt ben pagada. N'hi ha que s'han vestit amb samarretes reivindicatives i han volgut fer veure que els estibadors eren Las Kellys del mar. I no. Però més enllà de la simpatia que generin, el cert és que els estibadors poden paralitzar l'activitat als ports amb la seva vaga. Poden evitar, per exemple, que una pime industrial vengui a fora allò que produeix, o impedir que una altra importi el que necessita per fabricar, o senzillament enfonsar el negoci a un transportista autònom. I caldria no oblidar-ho.