De set en set
La por
El mateix dia que Peter Handke deia a Madrid que tenia por, Álvaro Dante Fachín deia a Barcelona que a Podem de por no en tenen. Tots dos ho van dir en públic. Tots dos parlaven del Procés. A Handke la por li va venir en llegir el suposat esborrany de la llei de transitorietat per després del referèndum que va publicar El País. Els de Podem, en canvi, són més valents. De por no en tenen. Si més no, tal com aclaria Fachín, quan es tracta de fer un debat per discutir quina decisió prendrà Podem Catalunya sobre el referèndum. Només l’acceptaran si és pactat? S’afegiran a un nou 9-N? A un referèndum unilateral? Són tan valents que la secretaria general de Podem Catalunya ha optat per deixar que siguin els militants qui debatin i votin. Sorprendrien tothom si acabessin decidint que els altres catalans no podrem votar si a Madrid no pacten el referèndum. Ells sí, però els altres no! Diuen que a Fachín el que sí que li feia por és que en el nom del partit de Colau hi hagués la paraula Podem. Finalment, no hi serà perquè els de la Colau ho han debatut, ho han votat i han decidit que es dirien Catalunya en Comú. Ja es veu, doncs, que en general a tots els partits la gent discuteix i vota. Però a Catalunya, sobretot quan es tracta de decidir sobre Catalunya, no és tan clar que ho puguem fer. No tenim això en comú, com si diguéssim. I el cas és que, com Peter Handke, molts de nosaltres també tenim por. Ens fa por que no ens deixin votar o que, si votem, no facin cas del que tria la majoria. A Handke li van preguntar per què tenia por. Va contestar que era una bona pregunta, però que no tenia resposta. Molts de nosaltres, en canvi, de resposta sí que en tenim. Però no ens ho preguntaran mai. No ho volen ni saber. Tal com diuen els que ens manen des de Madrid: Nunca, nunca.