Essència Mirabet

Potser perquè el talent no s’aprèn, Ramon Mirabet és una estrella de les que emeten llum. Net d’artistes de circ i fills de músics, imagino la seva vida abans de la vida com un llenç on tot encaixava sense clivelles. Una acrobàcia precisa, la poètica musical que té. Una veu –potent, trencada, fonda–, unes lletres –jovials o fresques o existencialistes– i, sobretot, una actitud, una manera (la seva) i una versatilitat que el disparen cap a la no-etiqueta, cap a la polimòrfica sensació de ser davant un home orquestra que tant fa sonar blues, com jazz, com folk anglosaxó, com soul, gospel, country, indie o cançó francesa. Ramon Mirabet és un artista solar amb una motxilla colossal. Tant el primer disc, Happy days (2013) –finançat tocant la guitarra pels carrers d’Europa durant sis anys–, com el segon, Home is where the heart is (2016), són cants a l’optimisme, reculls orgànics, d’instrumentació natural i assaonats d’experiències que salten del jo al nosaltres. Aquesta és l’ars poetica: Mirabet musica la condició humana des d’un viatge interior narrat (i cantat) a còpia de talent. Més enllà dels covers ultra visitats al Youtube, l’home descalç s’acompanya de vuit grans músics a cada concert, regalant un festival que parteix de la humilitat i desemboca en el prodigi. Proper, natural, encaixa bé amb el públic, és simpàtic de mirar i apassionant d’escoltar. Amant de la vida, de l’amor cap al que es fa, dels amics, la família i la llibertat, Mirabet és una bestiola que mira de ser feliç i té ganes d’aprendre tant com li sigui possible, dins aquesta gran carpa anomenada món.