Rajoy i la unitat d’Espanya

Rajoy, present en el Cercle d’Economia celebrat a Sitges, demana a l’empresariat allí reunit fer front comú contra el “radicalisme” que representa el procés català que el considera com el Brexit català d’Espanya. Quan hom veu tal petició d’ajuda als agents del món del capital i de l’economia, el llenguatge que utilitza revela ben bé què entén per la “unitat d’Espanya”. Per ell, autoritzar un referèndum a Catalunya suposaria trencar, no tant l’art 2 de la Constitució, sinó la tutela que encobreix els privilegis, els interessos, la corrupció i la impunitat dels que tenen Espanya en propietat, com el seu modus vivendi de segles, on el centralisme de Madrid ve a ser com un forat negre dels recursos de la perifèria espanyola. D’això es queixa Rajoy. I quan invoca “sentit comú” als catalans per no marxar d’Espanya, ell mateix hauria de fer examen de consciència del paper que ha jugat amb Catalunya durant el seu mandat. Rajoy no té cap projecte d’Espanya i menys de Catalunya que no sigui l’absoluta obediència i submissió a l’Espanya de sempre.