Compartir per destacar

Un dels factors importants en les interaccions socials és compartir les informacions que hom considera rellevants. Aquest flux d’informació permet mantenir la cohesió del grup i harmonitzar les idees i els comportaments dels seus membres. És una autèntica necessitat biològica, atesa l’estructura grupal de la nostra espècie. Aquesta necessitat permet explicar, entre altres factors, l’èxit de les xarxes socials. Cada dia s’envien més de quatre mil milions de missatges a través de Facebook, cinc-cents milions de tuïts i dos-cents milions de correus electrònics. Tanmateix, no totes les informacions tenen la mateixa probabilitat de ser compartides amb els altres, i només unes quantes s’expandeixen prou per esdevenir virals.

Quins aspectes valorem quan decidim compartir una informació, tant si és a través d’aquestes xarxes socials com de qualsevol altra forma? Dit d’una altra manera, com decidim què pot ser interessant o rellevant per als altres? Un treball que s’acaba de publicar a la revista científica PNAS indica que, quan decidim compartir una informació, no tenim gaire en compte la utilitat que en poden treure els altres, sinó que valorem, per sobre de tot, com ens beneficiarà que els altres sàpiguen que som nosaltres qui ha decidit compartir aquella informació. Compartim per destacar.

Aquests investigadors van analitzar l’activitat cerebral de 80 voluntaris d’entre 18 i 24 anys mentre llegien una sèrie d’articles curts sobre salut publicats a The New York Times, i es van fixar molt especialment en quines zones s’activaven en el moment precís de prendre la decisió de compartir o no aquella informació a través de les seves xarxes socials. Concretament, van veure que l’activació principal corresponia a determinades xarxes neurals de l’anomenada escorça prefrontal ventromedial i de l’estriat ventral, que estan implicades en la valoració de les informacions en funció del context social, i de l’escorça prefrontal medial i l’escorça cingulada posterior, que estan implicades en la valoració d’un mateix. És a dir, un dels factors que pesen més quan decidim compartir una informació és la valoració de què pensaran els altres sobre nosaltres.

La història, però, no acaba aquí, perquè també van observar que s’activaven altres zones del cervell implicades en la valoració de l’estat mental dels altres –dels seus coneixements, opinions i interessos–, i aquesta activitat es correlacionava directament amb la viralitat de la informació compartida. No només compartim per destacar, sinó també per donar-nos a conèixer de forma viral i situar-nos dins la societat. Vist en perspectiva, tot això també deu afectar, per descomptat, els temes que trio per als meus articles –i els que trien els meus companys articulistes.