“Ufff, la gent no respondrà”

Suposo que ja ho han detectat. Aquests darrers dies, en què tots intuïm (i serà que no ens han avisat) que bona part de la responsabilitat sobre com acabarà el procés dependrà del que faci la gent, del que fem vostè i jo, la frase circulant és aquella de: “Ufff, no sé si la gent respondrà.” Hi ha unes quantes variables més, sempre acompanyades d’una esbufegada inicial o final. “És que si hi ha merder, no sé si la gent...”; “no sé, jo, si la gent estarà disposada a tornar a sortir i...” o “és clar, tu... és que la gent no vol maldecaps i...” A mi em sembla que és normal, que la situació faci respecte. Perquè ara sabem que la cosa anirà de debò (a hores d’ara ja ho han entès fins i tot a Madrid) i que en un moment o altra, un cop la setmana vinent hi hagi data i pregunta, probablement s’haurà de tornar a sortir al carrer a defensar no només el referèndum sinó a aquells qui l’hauran fet possible. “Demanem a la gent que es prepari. Això va començar amb la gent i acabarà amb la gent; hi haurà una devolution cap a la gent. Perquè la gent és qui té el botó vermell.” Ho va dir Puigdemont fa pocs dies, i tots intuïm que té raó. I em sembla que és justament per això que ara la frase circulant en alguns llocs és aquesta: “Ufff, que no hi confiïn gaire, en la gent...” A mi em sembla que quan algú ens diu aquesta frase, més que de la gent, en realitat està parlant d’ell mateix. Perquè un cop ho ha fet el govern (quan definitivament la convicció de fer el referèndum ha superat els temors, les malfiances i els recels entre ells), ara la pilota és al nostre teulat. I en aquest David contra Goliat, alimentat pels dubtes, insults i amenaces que ens arriben cada dia, hi ha un punt de respecte a la situació que ens fa dir coses com aquestes sobre la gent. I la gent, no ens enganyem, som vostè i jo. Si vostè respon, per què no ha de respondre la gent? La gent és vostè. Per què la gent no ha de tornar a sortir al carrer quan calgui a defensar no només el referèndum sinó allò que representa? Simplement, sortir al carrer. No pas a barallar-nos, sinó a manifestar-nos. I pacíficament, que és com s’han de fer les coses. Per això és important que quan diem allò que “ufff, és que la gent no respondrà”, ens preguntem primer si en realitat no estem parlant de nosaltres mateixos. I de les nostres pors.