Ara ja és cosa de la gent

N’hi havia de tan escèptics que fins i tot després que Carles Puigdemont i Oriol Junqueras anunciessin divendres data i pregunta, encara deien que tot això serà un altre 9-N. Aquest és el paradigma ara dels que en realitat no volen que es voti. Dels que deien que no es votaria el 9-N i després, quan més de dos milions tres-centes mil persones van anar a fer-ho, van dir que no servia per a res. Molt bé. L’escalada dialèctica del govern espanyol era d’esperar i augmentarà, però jurídicament estem encara en el terreny de les intencions perquè divendres no es va signar cap decret, senzillament es va fer un pas endavant, un altre. Però ara tot s’ha activat i passaran coses, en passaran moltes, de coses. Avui mateix molta gent assistirà a la crida de la societat civil per donar suport a la celebració del referèndum, que ara ja té data i pregunta clara. No seran els milions que surten cada Onze de Setembre, però hi haurà molta gent, perquè aquest moviment neix de la gent i ha d’acabar amb el vot de la gent. Al final això és el que passa en una democràcia, que la gent vota i decideix qui vol que el governi. Per tant el govern del president Puigdemont, que té tanta empenta que a vegades se l’ha de frenar, en paraules d’un diputat de Junts pel Sí, va fent allò que va dir el gener de l’any passat quan es va convertir en el president inesperat. Mà oberta al diàleg, encara, però convicció absoluta que no n’hi haurà, de diàleg, per manca d’interlocutor. Mentrestant, l’oposició a Catalunya parla de fum –per cert, ho fa un expert en fum– fan cara de patir mal de ventre crònic, com el sindicalista Coscubiela, o directament diuen ximpleries, que és el que no ha deixat de fer algun d’ells des que estan en política. Parlen de la Constitució, del TC, aquell que en hores prohibeix urnes però que triga anys a decidir-se sobre la llei de l’avortament o l’amnistia fiscal de Montoro, però no parlen de la gent i s’equivoquen. Això que està venint serà o no serà si ho vol la gent.