Matar rucs a cops d’escombra

Després d’enviudar, tenir greus problemes de salut, perdre bona part de la mobilitat –i el cap baix permanentment– i el tarannà constructiu, positiu i optimista de què havia presumit tants anys, he quedat condicionat per una colla de circumstàncies de les quals no tinc el domini total. Hom es preguntarà: “A què ve aquesta entrada que tant pot ser de disculpa com d’amenaça?” Doncs ve a dir que, tot i així, intento ser el mateix de sempre.

És el cas que ahir, que tenia un bon dia, decidí assistir a un diàleg entre humanitats i tecnologia, segona part d’un cicle promogut per la UdG i realitzat per l’Escola Politècnica Superior i la Facultat de Lletres. El tema, Art i arquitectura: punts en comú per a una educació que integri els coneixements humanístics i tecnològics, anà a càrrec de Josep Ricart, arquitecte i professor de la UPC, i Miquel del Pozo, arquitecte i divulgador de l’art. Moderà el diàleg Josep Fuses, arquitecte i professor de la UdG. Tingué ben poca feina i hauria pogut sortir a fer el tallat en un dels bars davant de l’auditori Josep Irla.

Deia la convocatòria: “S’han de trobar punts en comú per a una educació que integri coneixements humanístics i tecnològics.” Un dels dialogants s’intitula “divulgador de l’art”, i jo em pregunto: si a la problemàtica humanista de la construcció hi afegim l’artística, els nous titulats, en lloc de portar la cinta mètrica a la butxaca, hi portaran la celleta i la pua de la guitarra? Què es podrà programar que mereixi la qualificació d’artístic en els estudis d’arquitectes i enginyers? Què podran fer per millorar la qualitat infecta de molts grups d’habitatges? Habitatges? No són ells els que malversen els diners i deixen la imaginació i l’art amb les restes d’un esmorzar de pacte. Els constructors d’obres i els promotors, als quals s’han d’afegir els polítics de torn que als ajuntaments fan i desfan –més desfer que fer– amb la construcció d’habitatges barats? El govern de torn –no se n’escapa ni un–, amb els pressupostos de grans blocs d’habitatges protegits, comença ja amb el pressupost discutit, remenat, rebaixat, i, una vegada aparaulades les comissions habituals, resta deserta la subhasta en espera de la segona edició a preu.

Amb tota aquesta vena artística que ja troben aparaulada, què faran, què crearan, amb coneixements artístics i tècnics per fer més agradable la vida dels ocupants, si són habitatges? I, si no ho són, encara pitjor. Desfilant pels barris hom no plora per vergonya.

Durant cinquanta anys he viatjat per bona part del nostre planeta. Sempre que es parla d’ètica, tècnica i art en la construcció, em ve a la ment la silueta de les teulades i façanes d’una vella ciutat europea: Praga! Una meravella! Que els devien inculcar a les universitats, als arquitectes i enginyers? Art, creativitat i estètica? A Tarragona, la meva terra natal, dels esforços inútils en diuen “matar rucs a cops d’escombra!” Dispenseu-me!