Amancio

Als Estats Units és molt habitual que biblioteques, centres culturals, laboratoris o estadis portin el nom del benefactor que va fer una donació per pagar l’equipament. Potser sí que hi ha un pèl d’exhibicionisme, però al cap i a la fi és una manera com qualsevol altra d’agrair l’altruisme al benefactor. Fa pocs dies l’empresari gallec Amancio Ortega, a través de la seva fundació, va donar 320 milions d’euros destinats a la compra de 290 aparells d’última generació per al diagnòstic i tractament del càncer. Immediatament es va aixecar un cor de protestes en contra perquè, segons sembla, suposa una interferència en la sanitat pública, i es va apel·lar a augmentar-li la pressió fiscal i demanar que no s’accepti la picossada. Anem a pams. Se suposa que el propietari de Zara està en pau amb la hisenda pública, que paga els impostos que li pertoquen, i si no es així el senyor Montoro n’hauria de prendre nota. En tot cas no té res a veure amb una decisió voluntària i personal que pot ajudar a salvar les vides de centenars de persones malaltes de càncer o detectar-ne la malaltia precoçment. És insòlit que quan el que correspondria seria l’agraïment per la donació i l’estímul que implica perquè altres fortunes menys generoses segueixin l’exemple, una caterva engeguin el ventilador per empastifar el bon nom de l’altruista empresari. Imagino que el senyor Ortega se’ls escolta amb un flabiol xiulant, però indigna la necessitat de trobar els tres peus al gat, buscar una intenció oculta, sigui real o imaginària per qüestionar el que segons tots els indicis és un acte generós. Certament, accions com aquesta contribueixen a millorar la imatge pública del mecenes, però i mentre no es demostri el contrari els diners els va guanyar legítimament, són ben seus i en pot fer el que li doni la gana. Fins i tot donar-los.