Però, que és Catalunya

–Mai no ha sigut un estat.

M’ho diu una amiga de Facebook unionista militant. Puc parlar-hi perquè em cau bé. És correcta, posseeix aquella qualitat anomenada civilitat, ben difícil de trobar. Escriu un català absolutament català, cosa que em contrasta amb les opinions espanyolistes que deixa anar per la xarxa. –Segurament la valoració errònia és meva, en unir llengua i ideari en aquesta cursa anomenada “procés”. Fa temps que la conec.

–Catalunya no ha sigut mai un Estat, repeteix. No hi ha cap llibre que parli de Catalunya com a país.

No podem pas dir que des de la 13TV no haguem sentit aquesta afirmació contundent. Ni que no haguem sentit immediatament tot de veus que diuen “Aragón, fue Aragón, Aragón”.

–Catalunya era Aragó, segueix la meva amiga.

L’alliçono. Descaradament. Amb tot el rotllo que tinc après i implementat

–Formava part de la Corona d’Aragó... sí –i li explico que un regne no és una corona. Que el regne d’Aragó i els comtats catalans formen una corona en heretar-los un mateix monarca, Alfons I –fill de Peronella d’Aragó i el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV–. No hi ha pas res a fer. Diu:

–Era Aragó.

Ho repeteix... Sé que és difícil aquesta lliçó, però segueixo... Li dic que el regne d’Aragó tindrà sempre els seus furs i el Principat de Catalunya, les constitucions, iniciades amb unes lleis feudals, els Usatges, el 1000, en època de Ramon Berenguer I i Almodís de la Marca...

 –No nego els furs i el nostre Parlament, [sic]. Nego el concepte d’estat.

I, tot seguit, la bomba em cau pel cap:

–Llavors... per què Jaume I va signar el Tractat de Corbeil amb el rei francès? Un renunciava als comtats i l’altre, a segons quines terres del sud de França. I tot això com a representant de la Corona d’Aragó, un estat, i no de Catalunya. No m’emboliquis. I si hi ha tanta discussió en aquest tema és perquè, tal com he dit abans, mai ha quedat clara la situació jurídica.

 –Com pots dir que mai ha sigut clara? On l’has estudiat, aquesta lliçó!

Segueixo:

–Per favor. Ho saps tot, li dic. Només canvies un concepte. Catalunya és Aragó. És aquesta la lectura manipulada que escampeu!

–Catalunya mai no va ser un estat, acaba.

En aquest moment ja sé que no cal que li digui res més. Prou li havia explicat que, una vegada hi havia uns comtats...

–Després del Tractat de Corbeil, Jaume I mira cap a terres del mar i València. Són els barons catalans els qui paguen l’anada a Mallorca. Mallorca és repoblada per catalans, molts de la costa, per això salen.

Soc conscient que aquestes darreres paraules l’han deixada estabornida. Aviat diu: Bona nit, ja parlarem.

–Per què t’emboliques amb unionistes, Assumpció, em pregunta el meu estimat alumne Jaume Buixadera.

–És des que he rellegit Les ombres de Grey, li responc. Bona nit.