Tot esperant el diari

Ja fa massa anys, al número 20 del carrer de les Eres de Ribes de Freser hi havia una llibreria i papereria que, com és habitual als municipis petits, feia també de punt de venda de premsa. En arribar l’estiu, amb l’increment de població a la vall i també de la demanda de notícies, els responsables de l’establiment es cuidaven de fer una comanda de paper a l’alça per satisfer la clientela, però rarament encertaven i si el lector es despistava i arribava més tard del que tenia per costum quan demanava un diari era habitual trobar-se amb la resposta: “S’ha acabat!, s’ha acabat!”, així amb una entonació festiva com si al botiguer no li sabés greu la pèrdua d’una venda. Tan habitual era la falta de previsió del llibreter que algú amb un sentit molt fi de l’humor va acabar batejant la botiga com el S’ha acabat, s’ha acabat.

La premsa és també un dels productes que ven –encara– la llibreria Gemma de Sant Pere Pescador, on el passat diumenge 4 de juny s’hi va viure una escena inversemblant en un món permanentment connectat a l’actualitat. Eren quarts de deu del matí i un grup d’una vintena de persones, majoritàriament gent gran sense aparells de telefonia mòbil d’última generació, esperaven pacientment a l’exterior de la llibreria l’arribada de la furgoneta amb els diaris, que feia tard.

A quarts de deu del matí les notícies del dia anterior impreses en un paper ja són velles, però els lectors esperaven pacients a la seva cita de tota la vida amb l’actualitat. És anar contra els temps moderns, però que caram; llarga vida a les llibreries que acaben els diaris! Llarga vida als lectors que esperen pacientment l’arribada de la furgoneta que fa tard amb la premsa!