Ho fem, Xavi?

La moció de censura contra Rajoy plantejada per Pablo Iglesias ens ha deixat una imatge que hauríem de tenir ben present. Anem a pams: la iniciativa destinada a substituir el govern del partit més corrupte d’Europa només va assolir els 82 vots de Podem –i totes les seves confluències– d’ERC i de Bildu. Pel contrari, van votar no 170 diputats i es van abstenir 97 més.

I aquesta, benvolguts lectors, és la crua realitat. I aquest és el futur del referèndum pactat que anhela el 80% de la població catalana. Expressar públicament el contrari és ser un ingenu o actuar de mala fe. “Com ho faràs, Xavi?”, va preguntar Gabriel Rufián a Xavier Domènech durant el debat de les eleccions del 26 de juny. I Domènech no va poder contestar, perquè no hi ha resposta coherent, més enllà de somiar que Podem i els seus acòlits tindran majoria absoluta al Parlament espanyol (176 diputats). I que, després, quan els partits del no, és a dir el PP, C’s i el PSOE (en aquest tema és igual Díaz que Sánchez) plantegin una qüestió de constitucionalitat, els partidaris del referèndum, ai las, aconseguiran dos terços dels escons (és a dir, 233 com a mínim) en dos eleccions seguides i, amb el permís del Tribunal Constitucional, continuarà el procés. I encara, al final, el poble espanyol ho ratificarà de manera majoritària en referèndum, oi?

No hi ha duros a quatre pessetes, i Domènech i els comuns en són conscients. D’aquí els seus nervis des que es va fer pública la data i la pregunta. Bona part de les seves bases saben que s’ha acabat el temps de les mitges tintes i del putaramonetisme 2.0 amb embolcall progressista. L’alternativa és una república catalana on tot sigui possible enfront de la monarquia borbònica. No hi ha ni terceres vies ni dreceres que no porten mai enlloc. La moció de censura contra Rajoy sabíem que no podia triomfar. Si l’1 d’octubre omplim les urnes de vots haurà guanyat la dignitat i la decència. I haurà perdut Rajoy i la indignitat i la indecència que representa. Ho fem, Xavi?