Concentració televisiva
Les fusions empresarials que s'anuncien –Antena 3 i La Sexta, d'una banda, i Cuatro i Telecinco, de l'altra– són una conseqüència lògica en el context d'un mercat televisiu que s'havia fet excessivament petit i poc rendible en un context en què convergeixen la TDT, la televisió per internet i els canvis d'hàbits de consum televisiu, i en què les audiències es fragmentaran a conseqüència de tot plegat. Curiosament, però, les dues fusions ofereixen un panorama relativament equilibrat: la línia editorial de Tele 5 es compensa amb la de Cuatro, i la d'Antena 3 amb la de La Sexta, i d'altra banda cadascuna de les dues noves famílies televisives disposarà de la seva plataforma de pagament. Per tant, ara que RTVE es queda sense publicitat, el pastís ja només s'haurà de repartir entre dos grans interlocutors. Quant als continguts, totes les cadenes afectades han anunciat que es tracta només de fusions d'estructures i de recursos, però no de canals. Sigui com sigui, des de Catalunya no ens queden gaires més opcions que l'escepticisme, perquè estem segurs que aquestes fusions no contribuiran pas a l'arribada de més programació feta i pensada en la nostra llengua.
