No me’ls crec

Pel que jo sé, Unidos Podemos és un dels únics partits que han dit de viva veu i ho ha deixat per escrit, en el marc del Parlament Espanyol, que, si governen, proposaran modificar la Constitució per tal que els ciutadans de Catalunya puguem votar en un referèndum amb totes les garanties.

Pel que jo sé aquest partit proclama que tindrà en compte el resultat d’aquesta votació tant si guanya la voluntat d’independència com si predomina el desig de permanència. I, pel que jo sé, mentre governi el Partit Popular i el senyor Mariano Rajoy sigui president, qualsevol intent per part del govern català de buscar una via pactada i legal per convocar la consulta és una feina estèril i infructuosa.

Si resulta que el que he escrit és cert, no puc entendre que, quan el partit de Pablo Iglesias presenta una moció de censura plena de significat polític tot i que estigui abocada al fracàs, el PDeCAT no hi voti a favor perquè resulta que no es fia de les verdaderes intencions del seu lider.

Mirin, senyors del PDeCAT: fer política és crear aliances i pactes amb aquells que et poden ajudar a obtenir els teus objectius i elaborar gestos simbòlics que et permetin omplir-te de credibilitat. Si resulta que quan hi ha una escletxa real a una reivindicació política que defenses, tu no et mulles, potser que deixis de fer arengues de ponts de diàleg i assumeixis la teva debilitat davant del despropòsit.

¿O no és estrany que un partit que lidera la voluntat d’independència i la necessitat de votar legalment no faci ús de les oportunitat formals i emblemàtiques per canviar un govern enquistat a no permetre-ho?