Keep calm
La temptació
Sota el nom artístic de DJ Pastis, s’hi amaga David Álvarez, famós punxadiscos de l’escena catalana de la música màquina que tant èxit va tenir durant la dècada dels 90 i inicis dels 2000. Aquesta setmana ha estat notícia perquè ha fet un vídeo on apareix explicant que se sotmetrà a un tractament mèdic per superar la drogoaddicció que pateix. Al mateix temps, demana ajuda als seus seguidors perquè, un cop es reincorpori a la seva feina, no li ofereixin drogues i així pugui evitar la temptació “d’allò fosc de la nit”. La temptació és un perill omnipresent en la nostra tradició cultural. És Homer relatant com Odisseu es va lligar al pal major del seu vaixell per no deixar-se endur pel cant de les sirenes. És, també, a la Bíblia, la serp oferint a Eva “el fruit de l’arbre del coneixement del bé i del mal”. Les drogues poden provocar amb una falsa sensació momentània de benestar, de calma o de poder. Però són només aparença: rere això hi ha una addicció anihiladora, tant en l’àmbit físic com en el moral. DJ Pastis ha intentat, amb aquest vídeo on fa públic el seu problema, cremar les naus per no poder fer marxa enrere. Fent un paral·lelisme que potser algú trobarà excessivament agosarat, el nostre país ha viscut drogat durant molt temps. Una sensació de poder i benestar proporcionada per l’autonomia, que ha estat la màscara d’una forta dependència destructiva de la qual han aflorat especialment les conseqüències aquests últims anys. A mesura que la situació es tensi al llarg de les properes setmanes, és molt possible que hi hagi qui estigui ben predisposat a escoltar el cant de les sirenes, sense tenir en compte que només porten a estavellar-se contra les roques o a caure al mar per ofegar-se. És per això que és tan necessari que tot el govern es faci corresponsable de les decisions que es prenguin, fent-ho d’una manera vinculant. Hem emprès aquest camí, que només pot ser irreversible, i convé que ningú intenti oferir-nos droga de sotamà.