Cadena de confiança

Ara mateix, si vostès volen, els podria fer una llista llarga, llarguíssima, de tot allò que podria no sortir bé a partir d’ara. No em costaria gaire. Només hauria d’anar posant l’un darrere l’altre tots els comentaris que, ara aquí, ara allà, vaig recollint justament de partidaris del referèndum. Un em diu que no sortirà bé perquè si a l’Ajuntament de Lleida i al de Barcelona els alcaldes no en són partidaris, és probable que en aquestes ciutats –i en d’altres– no hi hagi urnes. Un altre es pregunta com ho farem si finalment els Mossos no s’hi impliquen, tot i que no sap dir-me ben bé com s’hi haurien d’implicar. I un altre es pregunta pel cens, i no només pregunta pel cens sinó que ja vaticina que no en tindrem cap que serveixi, i que sense cens tot plegat no sortirà bé. I una altra (i ep, insisteixo, sempre entre partidaris del procés) m’explica no sé quina teoria sobre la llei de transitorietat, el decret del referèndum, la llei de desconnexió i no sé quins altres embolics jurídics. La llista, no ens enganyem, la podríem anar engreixant amb una gran facilitat: que si no hi haurà empreses que fabriquin les urnes, que si què farem si suspenen el govern de les seves funcions, si ens treuen algunes competències... Som collonuts, nosaltres, quan ens hi posem, a veure el got mig buit. Jo només els puc recomanar una cosa: vagin sisplau al web d’El Punt Avui TV i tornin-se a mirar el Moment Zero que vam emetre dimecres amb Miquel Buch (ACM), Jordi Sànchez (ANC), Jordi Cuixart (Òmnium) i Neus Lloveras (AMI). I els quedarà clar que, entre les moltes condicions que hi ha perquè ens en sortim (moltíssimes), n’hi ha una d’imprescindible, i que és el que recomanaven tots quatre ponents: facin-se confiança; fem-nos confiança. Deixem que el govern faci de govern (i decideixi què ha de fer amb les lleis, els Mossos, les meses, les urnes...) i facin-se vostès confiança a si mateixos. Que el govern faci de govern, que les entitats sobiranistes facin d’entitats sobiranistes i els ciutadans fem de ciutadans. Se’n recorden d’aquella famosa cadena de confiança citada per Puigdemont arran de la qüestió de confiança. Doncs nosaltres també hi érem. I amb la confiança passa això, que una cosa és parlar-ne i una altra, fer-la.