‘In crescendo’

Malgrat els comentaris despectius dels partits unionistes sobre el referèndum d’autodeterminació de Catalunya i malgrat els arguments profilàctics de Catalunya en Comú, l’1-O no serà cap nova versió del 9-N. La primera diferència és la posició de les institucions catalanes. El 2014, tot i estar a favor de la consulta, van haver de cedir-ne el control a les entitats cíviques i abstenir-se de donar-li cap aparença formal. Ara el referèndum no solament té al capdavant aquestes institucions i la majoria de tots els càrrecs electes del país, sinó que li donaran tota l’empara necessària i n’aplicaran el resultat.

La segona diferència és l’actitud de les institucions espanyoles. Llavors s’ho van mirar des de les finestres del Constitucional i ara saben que n’hauran de sortir tant si volen impedir que se celebri el referèndum com si volen fer sentir la seva veu per damunt de les que exhorten a votar afirmativament per la independència de Catalunya. Que estrany que es farà explicar al món les accions de repressió que portin a terme per impedir un referèndum en el qual ja estan participant!

La tercera diferència és l’actitud dels ciutadans de Catalunya. El 9-N van respondre a la crida dos milions i mig de persones, gairebé totes partidàries de la independència, bo i sabent que el resultat no seria vinculant. Ara que ho és, que s’ha eixamplat l’espectre social favorable a la participació i que es percep la prohibició espanyola com un repte i un estímul per acomiadar-se’n, hi anirà molta més gent. I falten menys de cent dies.