LA GALERIA
Ponts sense nom
Pont de Pedra, pont de les Peixateries Velles, pont de Sant Agustí o pont de l’Areny. Segur que tots els gironins saben on es troben tots aquests ponts sobre el riu Onyar de la zona més cèntrica de la ciutat. Fins i tot, molts forans o ciutadans no nascuts a la capital gironina els han creuat desenes de vegades o els han utilitzat com a punt de trobada o de referència per arribar fins a algun lloc de la ciutat de Girona. Doncs bé, resulta que aquests ponts i un reguitzell més no existeixen oficialment. Els tècnics de la taula del nomenclàtor s’han adonat que noms tan coneguts com aquests o una icona com és el pont de Pedra mai han estat batejats oficialment per la ciutat de Girona. Sorprèn perquè són noms que tenim molt interioritzats i que ja utilitzaven els nostres avantpassats sense fer-ne escarafalls, i ara és xocant que sapiguem que entre els més de 900 carrers, places i passejos no hi figurin aquests de manera oficial. És obvi que és un fet de detall i que la solució és ben senzilla, ja que només farà falta que passin per ple al mes de setembre i ja estarà resolt. En alguns casos, com el pont de l’Areny i el de les Peixateries Velles, fins i tot hi ha plaques que els identifiquen com a tals, però l’ús tan habitual havia fet que ningú, fins ara, s’hagués adonat que mai s’havien batejat de manera oficial.
També s’ha previst la posada en marxa, aviat, d’un nou web del nomenclàtor. Allà es podrà veure amb facilitat el llistat de carrers que té la ciutat i tot el procés que se seguirà perquè nous espais adoptin els noms proposats o es rebategin alguns espais si així es decideix en la comissió del nomenclàtor. La feina és magna i no s’hi trobarà tot des del primer dia, però serà interessant tenir una eina de fàcil accés per saber qui era Bernat Boades o el canonge Dorca, conèixer una mica de la història de Bonastruc de Porta per als qui no hagin llegit encara Miquel Fañanàs i el seu llibre Bonastruc, el jueu. Són un encert les dues primeres decisions de la taula del nomenclàtor; una és batejar un espai a prop del servei municipal d’ocupació com a Camp del Bèlit en honor dels esforçats jugadors del barri d’aquest esport genuí. I encara més encertat i emotiu és que la frontissa de Santa Eugènia passi a ser el passeig Núria Terés, en record de l’exregidora, eugenienca i docent. Era un lloc que s’estimava i que ara quedarà per sempre.