Keep calm
Una primera victòria
Divendres passat, The New York Times dedicava un editorial al procés català, en la mateixa línia que ho havia fet The Irish Times alguns dies enrere. No es tracta d’un altaveu menor, sinó del diari més important del món. El rotatiu nord-americà acusava el govern espanyol de maltractar fiscalment Catalunya i li recomanava “negociar de bona fe (...) en comptes de recolzar-se en les interpretacions restrictives de la Constitució per part del Tribunal Constitucional per castigar els esforços catalans per tenir una major autonomia”. A més a més, afirmava que “el millor per a Espanya és permetre que se celebri el referèndum i que en aquest referèndum els catalans rebutgessin la independència, tal com van fer al Quebec i a Escòcia”; i afegia que, si això no es produeix, “la intransigència de Madrid només inflamarà més les frustracions dels catalans”. La posició del diari nord-americà a favor d’una solució democràtica és tan clara, tan contundent, que ha posat en evidència bona part dels mitjans espanyols (i, tot sigui dit, també alguns de catalans) i els arguments d’aquells que qualifiquen el referèndum com un“cop d’estat”.
Des de bon començament s’ha posat de manifest que bona part de les opcions del procés es dirimirien en l’àmbit internacional, en la capacitat per donar a conèixer el procés i atreure simpaties envers el repte democràtic que planteja el nostre país. I és evident que, en aquesta pugna, les dues parts en conflicte no parteixen dels mateixos mitjans. Mentre la part espanyola s’ha passejat pel món repartint favors a canvi de pronunciaments més aviat tímids; des d’aquest costat hem tingut la capacitat per situar el debat en un llenguatge perfectament comprensible, el de la democràcia. I això, tenint en compte els obstacles judicials, polítics i diplomàtics que ha imposat l’Estat espanyol, representa un autèntic èxit col·lectiu. Aquest primer repte, doncs, l’hem guanyat. Ara toca guanyar el de les urnes.