I què si els reproven?

El govern espanyol sembla que vulgui acumular reprovacions “fins a tenir l’equip sencer”, ironitzava Alberto Garzón, d’IU, durant el debat en el qual l’oposició evidenciava la mala praxi de Cristóbal Montoro amb l’amnistia fiscal. I té raó, a Mariano Rajoy aquestes rebregades a membres del seu gabinet no li produeixen ni fred ni calor. Del ministre d’Hisenda ara només n’espera que aconsegueixi l’aval del Congrés al límit de despesa que es votarà la segona setmana de juliol, i això ja es dona per fet. Perquè alguns dels que l’han censurat s’asseuran per discutir els seus números i fins i tot és possible que els avalin. El que és reprovar, es pot reprovar tant com és vulgui; l’oposició ha demostrat que, quan vol, també li surten els números. Però si no va acompanyat d’accions més contundents que comprometin la gestió del PP, es pot acabar convertint en un simple entreteniment per amenitzar les tardes més ensopides de ple. La llista ja comença a ser força extensa: inclou tres ministres, un secretari d’Estat, un fiscal general de l’Estat i un excap de la fiscalia anticorrupció que no va plegar precisament perquè li digués la cambra baixa. L’oposició se’n fa creus, que aquestes iniciatives fins i tot provoquin rialles entre els assenyalats, però potser el PSOE ha oblidat les fanfarronades de la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, quan el 2007 va ser reprovada al Senat pel caos de les infraestructures catalanes.