De fora vingueren

La màxima preocupació dels ciutadans de Barcelona sembla que no és ni l’atur, ni la seguretat, ni la crisi econòmica ni el procés independentista. Resulta que quan els ho han demanat en una enquesta, segons va recollir la premsa, el que més els preocupa és el turisme. D’això se’n diu morir d’èxit. Els barcelonins observen cada dia com els passavolants els prenen els llocs més emblemàtics perquè uns quants puguin omplir el calaix. L’habitatge, un dels drets fonamentals recollit en la Constitució, que ara tant reivindiquen, ha passat a ser un luxe en mans d’una gran quantitat de màfies immobiliàries que no dubten a fotre fora els inquilins per fer el seu negoci amb els turistes. Un lloc dissenyat com a parc públic per a l’ús dels ciutadans com és el parc Güell ha passat a ser una zona de pagament. El centre de la ciutat està pràcticament pres per gent amb un telèfon (tablet, iPod o com cony se’n digui ara) enganxat a un pal retratant-ho tot. Han convertit la Sagrada Família en un parc temàtic que no té res a veure amb les intencions d’en Gaudí. Finalment han aconseguit una ciutat on els qui tenen menys drets són, precisament, els ciutadans, tinguin l’origen que tinguin. Ara tot són queixes, i la cosa sembla de difícil solució. Els diaris ja no parlen tant del nombre de vaixells que atraquen al port vomitant milers de persones amb calça curta, i les portades les ocupa la bombolla immobiliària que es pateix actualment. I és que totes les masses piquen. Aquest problema no repercuteix només en els barcelonins sinó en poblacions rurals més o menys allunyades de les àrees metropolitanes on cada cop es fa més difícil viure-hi. Les poblacions petites també en patim les conseqüències a causa de la fugida de molta gent que pretén escapar de la massificació metropolitana. El problema és que molts dels nouvinguts o dels passavolants de cap de setmana més que ruralitzar-se pretenen barcelonitzar els pobles. Cada vegada resulta menys estrany que qualsevol estiuejant o turista de cap de setmana denunciï el so de les campanes i dels esquellots, davant d’uns nadius sorpresos i a qui mai els havia passat pel cap que algú es pogués molestar per aquestes coses. Hauria de tornar la moda entre la mainada de tenir grills a casa i que al vespre els treguin tots a la finestra perquè facin grinyolar les potes fins que foragitin els metropolitans més delicats.